LLEIDA, 4 abr. (EUROPA PRESS) -
El servei territorial de psiquiatria dels hospitals lleidatans Santa Maria (HSM) i Arnau de Vilanova (HUAV) ha iniciat un nou protocol per a la prevenció del suïcidi a les comarques de Lleida, que integra també la integració de l'atenció primària i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), amb l'objectiu de donar una resposta més ràpida i integral.
La metgessa psiquiatre de l'Hospital Santa Maria i una de les impulsores de la iniciativa, Ester Castan, ha explicat que "l'objectiu marcat és aconseguir l'estabilitat psicopatològica i una orientació terapèutica curosa per afavorir la capacitat de fer front als problemes propis de l'individu i promoure una participació més alta i integració a l'entorn familiar i social", ha informat la Conselleria de Salut.
En declaracions a Europa Press, Castan ha destacat que l'Arnau de Vilanova atén anualment els casos de més de 200 persones que han intentat suïcidar-se.
D'acord amb el protocol, des del servei del HUAV, on aproximadament l'1% de les urgències són relacionades amb conductes d'autolesió, una vegada s'ha aconseguit l'estabilitat mèdica-quirúrgica del pacient, es fa una consulta immediata a la Unitat d'Interconsultes i Psiquiatria d'Enllaç del centre.
Després d'una avaluació i exploració psicopatològica del malalt, es decideix quin és el pla terapèutic més adequat, amb la indicació d'ingrés hospitalari o vinculació preferent al centre de salut mental i centres d'atenció primària de referència.
La revisió del nou protocol d'atenció a la conducta suïcida implica posar ordre en els protocols ja existents i introduir nous elements i mesures d'intervenció per als pacients, com per exemple l'atenció en menys de 7 dies al centre de salut mental de referència del pacient amb conducta suïcida d'alt risc.
Els especialistes han optat per aquesta mesura tenint en compte que una vegada que un malalt té una temptativa, es multiplica el risc de repetició del gest en malalts que es troben en situació d'important sofriment psíquic.
La metgessa psiquiatre afirma que "s'ha de vèncer l'opinió que encara es pot tenir del caràcter romàntic, heroic o de l'autodeterminació de la conducta suïcida, quan el que se sol expressar és la desesperació més absoluta front una situació vital insuportable i de gran sofriment".
Destaca "la importància de poder detectar aquest sofriment, la soledat, el moment de crisi i desesperació vital des de l'atenció primària o des del centre de salut mental de referència des d'on es poden emprendre accions preventives".
Castan deixa clar que "la conducta suïcida és molt complexa per parlar de causa i efecte i, efectivament, en el nostre context social hi ha una alarma social entorn als suïcidis per situacions que es donen arran de la crisi econòmica, però no es pot prendre com un fenomen epidemiològic perquè, entre d'altres coses, no hi ha dos suïcidis iguals".
Per la seva banda, Antonio Alcántara, psicòleg de la Unitat d'Interconsultes de Psiquiatria d'Enllaç del HUAV, explica que "tot i mantenir-se les dades de casos de temptativa autolítica, es detecta un augment de persones que no tenien història prèvia en salut mental".
"Probablement això hagi de veure amb la pressió a nivell ambiental i social que pateixen, que els pot portar a un trastorn adaptatiu amb una conducta suïcida", afegeix Alcàntara.
