BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
Els espais verds de la ciutat de Barcelona capturen 19.000 tones de CO2 a l'any, el 0,47% del total emès, uns serveis ecològics calculats en un valor econòmic de 300.000 euros, segons un estudi elaborat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (Icta) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre d'Investigacions Ecològiques i Aplicacions Forestals (Creaf).
Les zones verdes de la ciutat, tot i que l'estudi comptabilitza els 18 quilòmetres quadrats del parc natural de Collserola que estan dins del terme municipal de la capital, "no són rellevants" per compensar els més de 4 milions de tones de CO2 que s'emeten --segons dades del 2008--, ha explicat a Europa Press el principal autor del treball, Francesc Baró.
El treball, que publica la revista 'Ambio', conclou així que augmentar les zones verdes per compensar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle no seria efectiu, ja que la seva afectació és molt baixa, tot i que sí que ho seria en el cas de contaminants com ara les PM10, ha precisat Baró.
L'estudi analitza les emissions de CO2 que poden atribuir-se exclusivament a l'activitat municipal, això és, sense comptar el trànsit privat o l'activitat industrial, i conclou que en aquest cas les zones verdes capturen fins al 22,5% del total.
Tenint en compte que l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a reduir les emissions que depenen exclusivament d'ell en un 23% entre 2011 i 2020, Baró ha precisat que en aquest cas les zones verdes sí poden ajudar a complir els objectius.
El treball determina que les zones verdes de Barcelona ocupen 28,93 quilòmetres quadrats, el 28,6% de l'espai de la ciutat, tot i que sense comptar Collserola aquest percentatge es redueix al 10,8%, amb 10,98 quilòmetres quadrats: cosa que representa passar de 17,9 metres quadrats per habitants a 7 metres.
La xifra, tot i això, es troba molt lluny d'altres ciutats europees, especialment del nord d'Europa, on poden arribar a 300 metres per habitant, ha detallat Baró.
PARTÍCULES CONTAMINANTS
En relació amb contaminants atmosfèrics com les PM10 i els NO2, el treball conclou també que les zones verdes capturen 300 tones d'aquestes partícules, cosa que equival a 1,73 milions d'euros a l'any.
El comportament de cada substància varia, ja que mentre representen el 2,66% de les PM10, en el cas del NO2 representa un 0,43%, tot i que els investigadors recorden que aquesta contaminació genera problemes de salut pública i la millora de l'aire, tot i que sigui només moderada, podria suposar un benefici per als habitants.
Baró ha detallat que, per reduir la presència de NO2 a l'aire, abans que augmentar les zones verdes seria més efectiu reduir el trànsit rodat i les emissions industrials, tot i que en el cas de les PM10 sí que podria ajudar.
De fet, l'investigador ha subratllat que bona part d'aquestes substàncies arriben a Barcelona per l'activitat de l'àrea metropolitana, per la qual cosa si es comptabilitzen tot just les PM10 que genera la ciutat, les zones verdes sí serien un contrapès efectiu, tot i que "tampoc és la solució final", ha reconegut Baró.
El treball conclou a més que hi ha al voltant de 360 hectàrees de terreny a la ciutat potencialment disponibles per fer plantacions i augmentar la vegetació de la ciutat, sense tenir la possibilitat d'utilitzar terrasses i terrats: "Una gestió correcta dels espais verds a través de la selecció d'espècies i les pràctiques de manteniment pot contribuir igualment a millorar la qualitat de l'aire", ha afegit l'autor de l'article científic.
