MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
Els delinqüents psicòpates violents tenen anormalitats en les parts del cervell relacionades amb l'aprenentatge del càstig, segons un estudi de ressonància magnètica dirigit per Sheilagh Hodgins i Nigel Blackwood, de la Universitat de Mont-real, al Canadà.
"Un de cada cinc delinqüents violents és un psicòpata. Tenen taxes de reincidència més elevades i no es beneficien dels programes de rehabilitació. La nostra investigació revela per què és i s'espera que es puguin millorar les intervencions de la infància per prevenir la violència i les teràpies de comportament per reduir la reincidència", explica la professora Hodgins, de la Universitat de Mont-real i de l'Institut Universitari en Salut Mental de Mont-real.
"Els delinqüents psicopàtics són diferents dels delinqüents habituals de moltes maneres. Els criminals regulars són hipersensibles a l'amenaça, irascibles i agressius, mentre que els psicòpates tenen una resposta molt baixa a les amenaces, són freds i la seva agressivitat és premeditada", detalla Nigel Blackwood, afiliat al 'Kings College London', al Regne Unit. "S'està acumulant evidència per demostrar que els dos tipus de delinqüents presenten desenvolupament anormal del cervell, però distintiu des d'una edat jove", afegeix.
Amb la finalitat de desenvolupar programes de prevenció de la transgressió i de rehabilitació que redueixin la reincidència, és essencial identificar els mecanismes neurals que són subjacents als comportaments violents persistents del psicòpata. "Hem estat utilitzant imatges de ressonància magnètica per estudiar l'estructura i funció del cervell en una mostra dels delinqüents violents a Anglaterra, un grup amb psicopatia i un altre sense, i una mostra de persones no delinqüents sanes", relata Hodgins.
ANORMALITATS ESTRUCTURALS EN EL CERVELL
"Hem trobat anormalitats estructurals tant en la substància grisa com en trams de fibres de la substància blanca específics entre els delinqüents violents amb la psicopatia", explica Hodgins. La substància grisa està sobretot involucrada en el processament d'informació i la cognició, mentre que la substància blanca coordina el flux d'informació entre les diferents parts del cervell.
Per a l'estudi, es van reclutar 12 delinqüents violents amb trastorn antisocial de la personalitat i psicopatia, 20 delinqüents violents amb trastorn de personalitat antisocial, però no psicopatia, i 18 no delinqüents sans. Els delinqüents havien estat condemnats per assassinat, violació, intent d'homicidi i lesions i van ser reclutats del servei de llibertat condicional de Gran Bretanya.
"Hem observat reduccions en els volums de substància grisa bilateral a l'escorça prefrontal rostral anterior", detalla Hodgins. Aquestes regions del cervell estan involucrades en l'empatia, el processament de les emocions prosociales com la culpa, la vergonya i el raonament moral.
"També es van detectar anomalies en tractes de fibres de la substància blanca al cíngol dorsal, que uneix l'escorça cingolada posterior a l'escorça prefrontal medial que s'associa específicament amb la falta d'empatia que és típica de la psicopatia", afegeix Blackwood. Aquestes mateixes regions participen a l'aprenentatge de recompenses i càstigs.
Amb la finalitat de tenir un comportament adequat, és essencial aprendre mitjançant el càstig, tant real com imaginari. A l'interior de l'escàner cerebral, els delinqüents violents i els no delinqüents van completar una tasca que avaluava la seva capacitat per ajustar el seu comportament quan les conseqüències de les seves respostes canviaven de positives a negatives.
La tasca era un joc de combinació d'imatges i quan els delinqüents violents van realitzar les tasques neuropsicològiques, no van poder aprendre dels senyals de càstig per canviar el seu comportament davant de l'evolució de les contingències i van prendre decisions de menor qualitat tot i períodes de deliberació més llargs", explica Blackwood.
Els investigadors també van examinar l'activitat en el cervell durant la realització de la tasca. "Trobem que els delinqüents violents amb psicopatia, en comparació als delinqüents violents sense psicopatia i als no delinqüents, exhibeixen una resposta anormal al càstig dins de l'escorça cingolada posterior i l'ínsula quan una resposta prèviament recompensada ha estat castigada", afegeix.
En aquest sentit, aquest expert resumeix que aquests resultats suggereixen que els delinqüents violents amb psicopatia es caracteritzen per una organització distintiva de la xarxa cerebral que s'utilitza per aprendre dels càstigs i les recompenses. "Els delinqüents amb psicopatia només podran considerar les possibles conseqüències positives i no tenir en compte les possibles conseqüències negatives. En conseqüència, el seu comportament, sovint, condueix a un càstig en lloc de recompensa com havien esperat", afegeix Hodgins.
"El càstig assenyala la necessitat de canviar el comportament. Clarament, en certes situacions, els delinqüents tenen dificultats per aprendre del càstig imposat per canviar el seu comportament", adverteix. "Els resultats dels nostres estudis estan proporcionant coneixements sobre els mecanismes neuronals que caracteritzen els delinqüents violents adults que poden utilitzar-se, juntament amb altres descobriments, en el disseny de programes per reduir la reincidència. També proporcionen hipòtesis sobre el desenvolupament anormal dels delinqüents violents que es provaran en estudis de nens", afegeix.
Aquesta informació és fonamental per al desenvolupament de programes de prevenció de la criminalitat violenta. "Tenint en compte que els crims més violents són comesos per homes que mostren problemes de conducta des d'una edat primerenca, les intervencions basades en l'aprenentatge que es dirigeixen als mecanismes cerebrals específics que són subjacents a aquest patró de comportament i, per tant, canviar el comportament reduirien significativament els delictes violents", augura Hodgins.
