Publicat 8/5/2019 17:41:01 +02:00CET

Els alcaldables de Barcelona encaren una campanya sense cap guanyador clar i amb pactes oberts

Ple extraordinari a l'Ajuntament de Barcelona sobre l'estat de la ciutat
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Els sondejos situen Maragall com a més votat encara que seguit molt de prop per Colau

BARCELONA, 8 maig (EUROPA PRESS) -

Els candidats a l'Alcaldia de Barcelona obriran la mitjanit d'aquest dijous a divendres la campanya electoral de les municipals, que comença sense cap guanyador clar i amb diverses possibilitats de pactes postelectorals oberts.

Les enquestes publicades situen com a possible vencedor l'alcaldable republicà, Ernest Maragall, encara que seguit de molt de prop per l'alcaldessa i candidata a la reelecció per BComú, Ada Colau, després d'unes eleccions generals en les quals els republicans van ser els més votats a la capital catalana, i en aquest cas el partit que es va quedar a pocs vots va ser el PSC --a 2.700 paperetes--, amb els comuns en tercera posició.

Colau ha apostat obertament per un executiu progressista amb ERC i el PSC, i Maragall comparteix la seva disposició a pactar amb BComú, encara que també s'ha obert a JxCat, si bé la candidatura que lidera l'exconseller empresonat Joaquim Forn ha descartat formar part d'un executiu amb l'actual alcaldessa.

El socialista Jaume Collboni ha rebutjat acords de govern amb BComú --després que fossin expulsats del seu executiu pel seu suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució--, i ha advertit també que no facilitarà que hi hagi un alcalde independentista, mentre que no ha descartat altres pactes, com amb l'ex-primer ministre francès Manuel Valls.

Els tres es veuen guanyadors dels comicis, igual que JxCat, i la seva número dos, Elsa Artadi, ha situat els republicans com els seus socis naturals, encara que considera que votar ERC i també el PSC és facilitar un executiu amb Colau, perquè està convençuda que pactaran després de les eleccions.

Així com Artadi vol evitar un executiu amb Colau, el candidat amb suport de Cs i ex-primer ministre francès veu imprescindible impedir un executiu independentista o populista a la capital catalana, en la qual situa com a prioritat millorar la seguretat, entre altres àmbits.

INCERTESA DEL PP I LA CUP

L'alcaldable pel PP, Josep Bou, s'erigeix com l'únic candidat de centredreta i és crític amb la candidatura de Valls però, si aconsegueix entrar a l'Ajuntament --les enquestes mantenen el dubte--, ja ha avançat que voldrà pactar amb les forces constitucionalistes per evitar un eventual executiu independentista.

La candidata de la CUP, Anna Saliente, debuta en aquesta campanya presentant-se com l'única que vol combatre el model de marca Barcelona, i no ha revelat a qui li donaria suport si hagués de triar entre un executiu d'ERC o un de BComú, perquè amb els comuns coincideixen més en l'àmbit social, mentre que amb els republicans ho fan en el nacional.

Tant la CUP com el PP iniciaran la campanya amb la incògnita de si aconseguiran o no representació, escenari davant del qual els populars van optar per Bou com a candidat independent --no vol fer carrera política i es defineix com a empresari--, i la CUP va renovar tota la seva candidatura, seguint el funcionament habitual del partit.

MANDAT DE CANVIS

Mentre que la CUP i el PP van aconseguir tres regidors cadascun en les passades eleccions, el PSC en va aconseguir quatre; ERC i Cs, cinc; el grup Demòcrata --llavors CiU i ara amb el PDeCAT--, deu, i BComú, 11, amb resultats que tots volen millorar, com han expressat en una precampanya que s'ha centrat en àmbits com l'habitatge, la sostenibilitat i la seguretat, a més del debat del procés independentista.

Al llarg del mandat, un edil del grup republicà i un altre del que era CiU van deixar els seus respectius grups, passant a ser regidors no-adscrits: Juanjo Puigcorbé, per ERC, i Gerard Ardanuy, que ara forma part de la candidatura de Barcelona És Capital-Primàries, liderada pel professor i impulsor d'unes primàries independentistes a la ciutat, Jordi Graupera.

Més de dues desenes de candidatures concorren a la capital catalana, després del mandat en què menys regidors repeteixen a les llistes i durant el qual més canvis hi ha hagut dins dels grups municipals, en part a causa de la situació política catalana.