MADRID, 16 Febr. (INFOSALUS) -
Aconseguir que els més petits de la casa mengin de manera saludable suposa més d'un maldecap per a molts pares. Més enllà de les presses del dia a dia, els productes precuinats i els envasos monodosi, l'alimentació familiar sembla haver-se convertit en una assignatura pendent per a moltes llars.
Segons explica a Infosalus Susana Domínguez, autora de 'Qué, cómo y por qué. Nueve claves para una alimentación sauldable' (RBA, 2014), abans de pensar en què suposa l'educació alimentària dels fills cal plantejar-se si nosaltres mateixos adoptem una pràctica alimentària conscient, coherent i consistent. "De tots és sabut que els nens aprenen imitant comportaments més que escoltant raonaments".
"En general, els nens no precisen una alimentació 'especial' o diferent, sinó patrons d'alimentació familiar estables i sensats per aprendre mentre creixen", aclareix. Per a Domínguez, pediatra d'Atenció Primària del Baix Llobregat, l'escenari que ofereixen els supermercats o l'explosiva difusió del menjar ràpid (menjar porqueria) no ajuden a configurar una alimentació coherent amb les necessitats i amb la pròpia salut.
Pel que fa al paper dels menjadors escolars, Domínguez assenyala: "pocs nens se senten a la taula per esmorzar, no hi ha temps o possibilitat de menjar a casa i el sopar es resol amb freqüent improvisació. Com a resultat, l'únic patró a imitar per a molts nens és el del menjador escolar".
Per a la pediatra, la idea clàssica de la medicina que necessàriament 'combat' símptomes o malalties hauria de ser revisada. "L'obesitat infantil no és una malaltia a seques, és la manifestació estadística d'una societat malalta que ha perdut la connexió natural i instintiva amb alguna cosa tan primària i fonamental com és l'alimentació".
"En realitat hi ha molta confusió al voltant del que significa, el que representa i el que requereix alimentar-se bé. Cal donar missatges clars i fàcils. Si el ventall d'oportunitats seguirà sent el que és, adquirir un aprenentatge nutricional sembla ineludible", conclou.
Susana Domínguez ha preparat per a Infosalus un decàleg basat en els principals errors que existeixen en l'alimentació infantil i de la família, així com l'alternativa més saludable a tots ells.
1. L'excessiva improvisació
La majoria de les famílies (fins a un 80% segons alguns estudis) no planifica els seus menús setmanals. El resultat de la desorganització és una pràctica alimentària desequilibrada que condueix a l'excés de pes. S'imposa l'aprenentatge de coneixements bàsics d'alimentació per adquirir criteri nutricional i organitzar-se millor. Sens dubte, alimentar-se bé avui en dia requereix reflexió, una compra intel·ligent per escollir bé sense deixar-se la butxaca i cuinar una mica més.
2. La sistematització del menú a la carta
Llevat d'excepcions, es recomana que la família, petits i grans, es reuneixin a la taula per compartir els aliments, amb variacions en la quantitat i en el ritme que es poden respectar. Però atendre els capritxos individuals per sistema, o preguntar què ve de gust menjar als petits, acaba per trencar el balanç nutricional o bé convertint el sopar en un sainet.
3. Saltar-se l'esmorzar
No esmorzar o fer-ho de manera desequilibrada amb un excés de sucres i greixos perjudicials és quelcom comú en moltes llars. Resulta útil la provisió de diferents tipus de pa de cereal complet, llavors, fruita seca, oli d'oliva verge, ous, formatge, tonyina, embotits magres, fruites o iogurt. Per acabar el dejuni nocturn resulta agradable i necessària la ingesta de líquid: aigua, infusions, fruita recent espremuda, llet, begudes vegetals i després seguir amb el cereal i la proteïna (embotit magre, tonyina o formatge) o preparar-lo per emportar (entrepà).
4. Picotejar a totes hores
Quan les col·lacions (quatre o cinc) s'han distribuït bé i s'han planificat amb criteri els seus continguts, els nivells de sucre en sang són més estables (menys pujades i baixades) i, en conseqüència, és menys probable que vingui de gust picar entre hores. Els nens que aprenen a menjar a les seves hores respecten millor els intervals i la família no sent cap justificació per trencar el seu ritme amb els populars 'snacks' dolços i salats.
5. Menjars tard i/o copiosos
Els humans posseïm un 'rellotge intern' que ajusta els horaris d'ingesta amb la despesa energètica. Semblaria doncs il·lògic demorar el dinar i/o el sopar més enllà del necessari. La solució passa per conciliar millor els horaris i les agendes familiars per menjar abans i sopar aviat. Al nostre país es tendeix a sopar tard i massa. Llavors, com tindran fam l'endemà els nostres escolars per a l'esmorzar? És prioritari avançar els horaris i organitzar-se per sopar junts en família i d'hora. El sopar hauria de ser reconfortant però lleuger, per completar les necessitats de tots, sense excessos. Per a això, la verdura, les amanides i les sopes s'erigeixen com a protagonistes.
6. Refrescos ensucrats
Les necessitats calòriques dels nostres escolars no són il·limitades i si les cobrim, en part, amb calories buides, restem opcions a altres aliments que sí aporten compostos bioactius (minerals, vitamines o antioxidants). Quan es tracta de satisfer la set, l'aigua no té rival.
7. Menjar ràpid
El sucre o els carbohidrats d'absorció ràpida s'amaguen també en la brioixeria, les galetes, el pa blanc, la pasta i l'arròs molt fets, salses, gelats i postres làctics i molts aliments processats (sopes preparades, pizzes i precuinats). Tots ells són molt atractius, gustosos, barats i de fàcil accés però condueixen a una elevació ràpida dels nivells de sucre en sang i si no es 'cremen' s'emmagatzemaran en forma de greix. Quan aquests nivells cauen bruscament a les dues hores es desperta la voracitat per seguir consumint aquests aliments. Sembla sensat identificar aquest tipus de menjar només amb l'oci eventual o excepcional.
8. Massa carn i poca verdura
"Com a mínim acaba't el filet" supliquen algunes mares. La proteïna animal no ha d'ocupar més d'una quarta part del plat o safata, de la mateixa manera que els llegums i/o els cereals del menú. Cereals i llegums es complementen molt bé i contribueixen també a l'aporti proteic. Basten doncs petites porcions de carn blanca o de peix. La carn vermella ha de ser de consum setmanal, però no diari. Els verdaders protagonistes han de ser les verdures i hortalisses i en menys grau la fruita, representant en volum, la meitat de la col·lació.
9. Malinterpretar les recomanacions, confondre els termes
La recomanació de menjar més grans i cereal complet no es refereix a augmentar el nombre de torrades o de racions de 'barquets' en el bol de l'esmorzar sinó a incloure en els dinars la versió integral del gra d'arròs, pasta o pa integral i atrevir-se amb altres 'grans': quinoa, avena, mill, ordi, espelta, blat sarraí o fajol, que conjuguen meravellosament amb les verdures o les amanides, popularitzant merescudament nombroses receptes a la xarxa.
10. Aversió indiscriminada a tots els greixos
És injust i imprudent posar tots els greixos en el mateix 'sac'. Mentre que el greix hidrogenat de la brioixeria, algunes salses i altres aliments processats perjudica seriosament la salut, el greix insaturat del peix blau, la fruita seca i llavors, alvocats i oli d'oliva ha de formar part del consum habitual per les seves propietats beneficioses. Eliminar el greix visible de les carns, disminuir el consum d'embotits (i cuidar la seva qualitat) i considerar la ingesta de lactis desnatats en la població de risc d'obesitat o alteracions dels lípids contribuiran a racionalitzar l'entrada de greix saturada.
