Actualitzat 05/03/2015 14:13

Dos anys sense Hugo Chávez

Mural d'Hugo Chávez en Caraques.
Foto: EUROPA PRESS

MADRID, 5 Mar. (Per César Lajud, professor del Departament d'Economia i Relacions Internacionals de la Universitat Europea) -  

   Dos anys després de la mort d'Hugo Chávez i després de dos anys de gestió de Nicolás Maduro, el model de desenvolupament econòmic a Veneçuela ha sofert una sèrie de canvis significatius i ara s'enfronta a una crisi econòmica i social, amb un nivell d'inflació dels més elevats del món, amb devaluació de la seva moneda, la reducció d'ingressos per la baixada en els preus internacionals del petroli -- el seu principal producte d'exportació--, la reducció en les seves reserves internacionals, l'augment del dèficit fiscal, etc.

   Tot això ha provocat, sens dubte, una situació molt diferent de la qual va deixar Chávez. Segons l'enquestadora Datanàlisi, el nivell d'aprovació de Maduro ronda el 20 per cent, el punt més baix al que s'ha arribat en aquests 16 anys de "chavisme". Cal recordar que Chávez va tenir el seu nivell més baix al juliol del 2003, amb el 31 per cent d'aprovació.

   Segons alguns estudis d'opinió, el "chavisme" ha anat perdent adeptes. Aquesta pèrdua està no solament associada a l'absència d'Hugo Chávez, sinó també a la crisi i evolució negativa de l'economia veneçolana. Per aquest motiu el 2015 es presenta per a Veneçuela com un any crucial, tenint en compte les eleccions legislatives i l'esmentat nivell de popularitat del president actual.

   Històricament, sembla llunyà aquest 5 de març del 2013, quan la notícia de la mort del president Chávez va commocionar el país i milers de simpatitzants es van llançar als carrers manifestant el seu pesar per la pèrdua del capdavanter, que havia dirigit les destinacions del país durant 14 anys.

CREIXENT DESCONTENTAMENT SOCIAL

   Amb una situació de l'economia cada vegada més complicada i un creixent descontentament social, l'horitzó no es percep promissori, la qual cosa podria generar més autoritarisme després de la recent detenció de l'alcalde major de Caracas, Antonio Ledezma, i l'empresonament de diversos líders opositors.

   D'aquesta manera arriba Veneçuela a les eleccions legislatives del 2015, per les quals encara no hi ha data, encara que sí que estan prevists en mesos propers comicis primaris de l'oficialisme i l'oposició.

   Dins d'aquest context, l'oposició sembla més esquerdada, a diferència del 2013, on es van presentar com una unitat, situació que es veu molt llunyana pel 2015 malgrat que d'acord a diferents analistes la probabilitat de triomf és alta, ja que avantatja al "chavisme" per més de 20 punts percentuals en la intenció de vot.

MADURO NO HA CONTINUAT EL LLEGAT DE CHÁVEZ

   Com podem observar, la situació del país, tan econòmica com política és complexa, i podem afirmar que el president Maduro no ha continuat amb el llegat del president Chávez, per la qual cosa ha anat perdent força en la percepció dels veneçolans.

   Nicmer Evans, politòleg afí al procés revolucionari i ara una de les veus crítiques dins del "chavisme", qüestiona moltes de les accions governamentals i els privilegis dels propers al poder. Evans, resumeix a l'AFP, en ironitzar: "aquesta lluita ha estat tan fructífera que tots dos (oposició i govern) han aconseguit que el gruix de Veneçuela no pugui identificar-se amb cap dels líders que existeixen".

   Chávez va ocupar la Presidència de Veneçuela des del 1999 fins a la seva defunció com a resultat de les eleccions del 6 de desembre del 1998, quan el 56,24 per cent dels votants el va escollir com a president constitucional de la llavors República de Veneçuela, i va ser reelegit el 30 de juliol del 2000, amb el 59,5 per cent dels vots.

   Posteriorment, en les eleccions presidencials del 3 de desembre del 2006 va ser reelegit amb més de set milions de vots (62,84 per cent) enfront del 36,90 per cent aconseguit pel candidat de l'oposició, Manuel Rosales, que va reconèixer el resultat aquella mateixa nit.

   L'octubre del 2012, Chávez va tornar a guanyar les eleccions presidencials, aquesta vegada derrotant amb el 55 per cent dels vots, a Henrique Capriles, governador de l'estat de Miranda i candidat de la coalició opositora.

   La història jutjarà amb més objectivitat la trajectòria política del president Chávez, ja sense la pressió de la immediatesa i amb més ponderació i rigor les seves decisions. Admirat amb deliri i odiat apassionadament, sense oblidar que dins del seu llegat hi ha una economia en creixement i sense grans pressions econòmiques, d'aquí que per molts analistes sigui difícil explicar l'actual situació política i social del país, amb un complicat i incert desenllaç.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés