Discrepen sobre la reserva del 30% a habitatge protegit i alguns plantegen diferències per districtes
BARCELONA, 7 set. (EUROPA PRESS) -
Diversos experts en habitatge i urbanisme han aconsellat abordar el problema de l'accés a l'habitatge a Barcelona amb una visió metropolitana més gran, a causa dels límits de creixement horitzontal que té la ciutat per la seva orografia, i han apostat per plantejar els plans d'habitatge de la capital catalana en coordinació amb la resta de poblacions de l'àrea metropolitana.
En la primera sessió de la comissió municipal no permanent sobre solucions en matèria d'habitatge, els ponents han coincidit en la necessitat d'aquesta visió metropolitana; a impulsar polítiques a llarg termini; afavorir la col·laboració público-privada; apostar per un pacte de ciutat amb el nombre de partits més gran possible, i acceptar que no existeix una solució fàcil i única a la situació.
El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha recordat que han ampliat les ajudes a la rehabilitació i han impulsat ajudes noves a la compra, a més de mobilitzar pisos buits: "El problema de l'habitatge és de tota la ciutat, també dels promotors immobiliaris, que no poden només enriquir-se", i ha criticat que es vegi com un negoci i un bé d'inversió.
El gerent d'Habitatge de l'Ajuntament, Javier Buron, ha apostat per millorar la col·laboració público-privada per augmentar el parc d'habitatge de lloguer assequible; impulsar programes "massius" d'ajudes al lloguer, i debatre sobre la regulació del mercat del lloguer, encara que ha dit que és complicat fer-ho en sòl urbà consolidat.
L'economista Gonzalo Bernardos ha retret al Govern municipal que assegurés en campanya que solucionaria el problema de l'habitatge: "No tenen la vareta màgica", i ha afirmat que l'habitatge turístic no és la causa de l'augment dels lloguers, i ha dit que Barcelona té preus baixos si es compara amb altres ciutats europees i que la llei d'oferta i demanda afavoriran la baixada dels preus.
El secretari del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, Jaume Casas, ha reclamat polítiques d'habitatge més enllà dels edificis i de les persones, i ha subratllat la importància de conservar el parc actual i de la regeneració urbana, per la qual cosa ha insistit en el manteniment preventiu per sobre del manteniment corrector.
La presidenta de l'Observatori de l'Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, ha assegurat que el consistori ha heretat una "política erràtica" d'habitatge, que només ha funcionat sota pressió social, per la qual cosa ha assegurat que les polítiques d'habitatge han de tenir una visió a llarg termini per evitar que l'habitatge públic acabi entrant un altre cop en el mercat lliure, i ha proposat abordar la llarga qualificació dels habitatges.
El president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Joan Oller, ha avisat que no tothom que vulgui pot viure a Barcelona perquè el territori és limitat --tret que es modifiqués la densitat permesa i es fessin gratacels, ha dit--, per la qual cosa ha advocat per "ampliar el territori amb millors comunicacions", citant ciutats com Ripoll (Girona).
30% PER A HABITATGE PROTEGIT
Des de la cooperativa Qualitat d'Habitatge Social, Martín Sánchez ha criticat que a la ciutat hi ha poca col·laboració amb les cooperatives i que els procediments són massa lents, després de la qual cosa ha sostingut que és ineficient vincular els habitatges de protecció a les promocions privades, de la mateixa manera que els allotjaments provisionals prefabricats tal com estan plantejats.
La vicepresidenta de l'Associació de Promotors Constructors d'Espanya (Apce), Elena Massot, ha dit que l'Ajuntament no té competències per obligar a reservar un 30% de les promocions a habitatge protegit i que, si s'aprova definitivament la mesura, s'interposaran recursos que podria paralitzar el sector, i ha avisat que les empreses privades poden estar en condicions de construir "sempre que hi hagi un escenari estable de seguretat jurídica".
El professor del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Oriol Nel·lo ha plantejat que la mesura de reservar el 30% a habitatge protegit podria modular-se territorialment, adaptant els percentatges a les situacions dels barris en funció de les dificultats d'accedir a habitatge a assequible.
La degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, ha defensat la mesura d'obligar a destinar aquest 30% a habitatge protegit ---que veu valent i que suposarà un canvi substancial--, però els "preocupa que s'apliqui de manera homogènia", per la qual cosa ha coincidit a plantejar que es contemplin diferències entre districtes.
CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ
El regidor del PDeCAT Jordi Martí ha criticat que el Govern municipal ha desplegat propostes sense el consens necessari, i ha assenyalat que BComú va generar unes expectatives massa elevades durant la campanya electoral, i Koldo Blanco (Cs) ha qualificat d'"inevitable" que en els grans nuclis de població pugin els preus, i ha instat a col·laborar i confiar en el sector privat.
Montserrat Benedí (ERC) ha alertat de l'increment dels usos "anòmals" de l'habitatge, com els narcopisos, i el regidor del PSC Daniel Mòdol ha insistit en el fracàs del Govern en matèria d'habitatge: "Estem parlant de diagnòstic quan s'acaba el mandat i ja hi ha un pla d'habitatge en marxa", i ha assegurat que el mandat finalitzarà amb la construcció de només 470 habitatges.
L'edil del PP Alberto Villagrasa ha proposat que l'Ajuntament compri habitatges buits i els rehabiliti per no perjudicar els inversors i promotors privats; Maria Rovira (CUP) ha insistit a abordar el model polític, econòmic i social que ha provocat aquesta situació; el no adscrit Gerard Ardanuy (Demòcrates) ha qualificat el repte que té Barcelona de "titànic", i el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé ha demanat pensar en l'habitatge com a dret fonamental.
