Conesa diu que és una oportunitat per dignificar la memòria històrica
BARCELONA, 23 des. (EUROPA PRESS) -
El ple de la Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dimecres crear una línia de suport econòmic als ajuntaments per a la retirada gratuïta de simbologia relacionada amb el franquisme i per localitzar possibles fosses comunes.
La moció d'Entesa (ICV, EUiA, BComú) s'ha aprovat amb els vots de CiU, ERC, PSC, C's i la CUP i el rebuig del PP, i també dóna suport als ajuntaments per impulsar una política pública de memòria democràtica que valori el patrimoni cultural popular dels municipis.
La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, ha destacat que la moció és una oportunitat per dignificar la memòria històrica i ajudar a retirar símbols "que no tenen cap sentit", i també perquè les persones que encara desconeixen el parador dels seus avantpassats puguin trobar-los.
El portaveu d'Entesa, Arnau Funes, ha destacat que es pretén acabar d'eliminar una simbologia que considera que pot ser ofensiva per a alguns ciutadans, i considera "oportú que la Diputació destini aquestes ajudes perquè l'excusa tècnica que no hi ha recursos desaparegui".
La diputada de la CUP Maria Rovira ha defensat la importància d'eliminar aquesta simbologia i ha avisat que, si no ho promou l'administració, ho faran els ciutadans, i després ha defensat: "Per iniciar el camí cap a la independència cal eliminar el nomenclàtor d'imposició espanyola."
Sonia Sierra (C's) s'ha preguntat "com es pot avançar en democràcia quan hi ha morts a les cunetes" i ha agraït al ple que assenyali que tots els seus diputats condemnen el franquisme, ja que ha lamentat que hi ha qui acusa C's de no condemnar-lo, fet que ha considerat fals i injust.
La portaveu socialista, Pilar Díaz, ha destacat que ella mateixa viu en un carrer amb nom d'un alcalde franquista, i ha dit que abordar aquest assumpte és obligat a causa de la llei de memòria històrica, i que l'objectiu ha de ser eliminar els símbols que representen una "nit molt fosca que va durar 70 anys" de repressió.
El diputat de CiU Joan Carles Garcia i Cañizares ha defensat que queda "encara molt treball per fer en aquest sentit", per la qual cosa veu oportú i necessari seguir eliminant aquests símbols d'edificis, espais públics i del nomenclàtor.
El republicà Jordi Fàbrega ha criticat que la dictadura no va donar lloc a una ruptura, sinó a una transició en la qual "el franquisme va morir al llit i els seus hereus van impulsar algunes formacions polítiques; entre les quals hi ha la que ha guanyat les eleccions generals", referint-se a Manuel Fraga i AP, precursora del PP.
EL PP SÍ QUE DÓNA SUPORT A LOCALITZAR FOSSES
El diputat popular Ramón Riera ha diferenciat entre persones i partits, i ha rebutjat la proposta perquè considera que ja s'han eliminat suficients símbols i perquè "l'esperit de la moció no és la recuperació històrica, sinó el de mantenir un esperit de confrontació" que conserva la memòria franquista per insistir en l'assumpte, tot i que sí que ha donat suport a localitzar fosses comunes.
Riera ha criticat que alguns aposten per una "purga estalinista" contra alcaldes que diu que van servir a les seves ciutats en el franquisme, perquè ho veu tan lamentable com la persecució de polítics després de la República.
ENCREUAMENT DE CRÍTIQUES ERC-PP
Ha replicat al diputat d'ERC que ve de l'únic partit "amb colpistes que es van sublevar contra el govern legítim de la República", una cosa que ha criticat Fàbrega, que ha insistit a eliminar tots els símbols vinculats amb el franquisme, inclosos els relacionats amb l'expresident de la Diputació (1973-1977) i del CIO Joan Antoni Samaranch.
La presidenta, Mercè Conesa, ha demanat "intentar no entrar en polèmica" i suavitzar la discussió, en què considera que tots els posicionaments han de ser respectuosos amb la resta, i ha destacat que els alcaldes i les persones que van estar al capdavant d'institucions en la dictadura van prendre decisions amb conseqüències més enllà del servei als ciutadans.
