BARCELONA, 3 Feb. (EUROPA PRESS)
"Volem que tu i tothom arreu del món sapigueu què va succeir aquell dia davant dels ulls d'aquesta criatura." Aquesta és la declaració d'intencions d''Hiroshima i Nagasaki. 70 anys de la bomba atòmica', una exposició que, d'una banda, vol apropar el record dels bombardejos a les dues ciutats nipones el 1945 que només el primer any van deixar més de 200,000 morts. De l'altra, té la voluntat de prendre el pols al context d'armament (o desarmament) nuclear que vivim en l'actualitat.
La mostra és un conjunt de planells que fan un recorregut des dels primers instants després dels impactes, fent ús de textos, fotografies i pintures; exposant-ne els efectes a curt i llarg termini tant pels humans com pel planeta, passant per la història del que es coneix com a "era nuclear", arribant als propòsits marcats per les dues ciutats devastades: l'abolició total d'aquestes armes el 2020.
Entre els objectes fotografiats, hi ha el tricicle de Shin-Chan, un nen de quatre anys que va morir a causa del bombardeig mentre jugava al pati de casa seva. El tricicle, calcinat després dels fets, es pot veure al Museu de la Pau d'Hiroshima. També s'hi poden veure les restes de la carmanyola de Shigeru Orimen, un altre menut, de 13 anys, que en el moment de l'impacte era camí de l'institut.
"Aleshores no ens arribaven [a l'Estat espanyol] totes les notícies, però aquesta sí, tot i que edulcorada. No parlaven d'aquesta quantitat ingent de morts". Recorda el Vicente, un dels curiosos que s'ha apropat fins al Born, on es fa l'exposició. El Pascual, mentre mira un dels planells que expliquen les conseqüències dels bombardejos nuclears sobre la població, comenta: "La magnitud d'aquella catàstrofe no es va mesurar en aquell moment com s'ha mesurat ara".
Hiroshima i Nagasaki s'han convertit en dues ciutats de pau, on hi ha registrades com a memorial el nom de les més de 400.000 persones que hi van perdre la vida, les que van morir directament després de l'explosió i les que ho van fer temps més tard a causa de les radiacions.
VISIÓ 2020. L'ABOLICIÓ TOTAL
Les dues cituats bombardejades van crear el 1982 'Alcaldes per la Pau', una plataforma que s'ha acabat convertint en una ONG membre de els Nacions Unides, amb un objectiu clar: la destrucció física de totes les armes nuclears el 2020 i que aquest 2015 se celebri una convenció mundial per tractar aquesta qüestió. I avisen que si la bomba atòmica és devastadora, encara ho és més la d'hidrogen o termonuclear.
Tot i els esforços per la limitació i l'abolició d'aquest tipus d'armament des dels inicis de la Guerra Freda, els resultats han estat més aviat minsos. Els EUA, la URSS i el Regne Unit van signar el 1968 el Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT, en anglès), un acord al qual s'hi van sumar França i la Xina el 1992, amb què es comprometien a limitar l'ús i els perills de l'armament atòmic. Tot i això, ni l'Índia, ni el Pakistan, ni Israel reconeixen l'NPT i a aquest grup de països s'hi ha de sumar Corea del Nord, que tot i haver-lo ratificat en un principi, el va acabar rebutjant.
En aquest sentit, Pyongyang ha realitzat des del 2006 tres proves d'explosions nuclears, l'Iran es va negar el 2008 suspendre l'enriquiment d'urani tal com li demanava la comunitat internacional, els EUA van provar el 2010 la màquina Z, un artefacte sense precedents pel que fa a l'energia.
Tot i els propòsits, l'agenda internacional i les cimeres al més alt nivell en contra la proliferació d'aquest armament, un dels planells conclou: "Només la força col·lectiva d'una població motivada pot impulsar els països d'arreu del món i les Nacions Unides a crear un món en pau i lliure d'armes nuclears."
L'exposició es pot visitar al Born Centre Cultural fins al 8 de febrer i es traslladarà a Granollers de l'11 de febrer al 8 de març on a banda dels plafons, disposarà d'objectes que es van recuperar després dels atacs nuclears, com per exemple un rellotge aturat a l'hora de l'explosió i ampolles de vidre foses per la calor.
