Publicat 10/08/2021 17:57CET

Detenen deu hackers per estafar a un centenar de clients

Archivo - Arxivo - Investigació policial dels 'hackers'
ARCHIVO/PN

LAS PALMAS DE GRAN CANÀRIA, 10 ago. (EUROPA PRESS) -

Agents de la Policia Nacional han detingut deu persones durant una operació contra una nova modalitat delictiva batejada com hackstorsión, consistent a publicar anuncis on s'ofereixen serveis de hacker per espiar aplicacions de missatgeria, comptes de correu electrònic, eliminació de deutes pendents amb Agència Tributària, eliminació de multes de la DGT o canvi de notes en servidors d'universitats, entre d'altres, per després extorquir als clients.

Així, una vegada que les víctimes contractaven aquests serveis, els detinguts els extorquien amb l'amenaça de revelar continguts del seu àmbit privat o íntim, segons ha informat la Policia Nacional en nota de premsa.

En el marc d'aquesta investigació s'han practicat registres a Saragossa, Barcelona, Girona, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària, on s'han intervingut 40 terminals de telefonia mòbil, 17 discos durs, tres ordinadors, cinc tablets i 24 pendrives, a més de 176.775 euros dels diners enviats per les víctimes.

La investigació, indiquen, és fruit del ciberpatrullaje actiu desenvolupat en xarxes socials i fonts obertes d'informació a Internet que han permès als agents especialitzats detectar un auge d'anuncis on sofisticats hackers oferien diferents serveis informàtics, entre els quals es trobaven espiar aplicacions de missatgeria en temps real, comptes de correu electrònic i perfils de xarxes socials.

També oferien eliminar dades dels servidors de l'Agència Tributària, de l'ASNEF (Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit), de la RAI (Registre d'Acceptacions Impagades) o fins i tot de la DGT (Direcció general de trànsit), així com canvi de notes dels servidors de les universitats, enregistrament de titulacions oficials no cursades i altres ofertes d'índole similar.

Davant aquesta informació, els agents van engegar un dispositiu policial per investigar aquest fenomen delictiu, que era desconegut fins al moment, podent identificar més de 12.000 anuncis d'aquest tipus i, associats a aquestes publicacions, i trobant més de 40 números de telèfon, més de 200 comptes de correu electrònic i gairebé 1.300 adreçes de IP de connexió a Internet.

Així mateix, van poder determinar la presumpta comissió de delictes d'estafa, extorsió, descobriment i revelació de secrets, a més de detectar cinc focus diferenciats de participació en els fets delictius que, si bé poguessin tenir alguna connexió puntual, desenvoluparien les seves activitats il·lícites de forma descentralitzada.

CINC INVESTIGACIONS AMB UN NEXE

Amb la informació recaptada, els agents van iniciar cinc investigacions independents que va permetre detectar un nexe comú, l'ocupació d'un mateix modus operandi. En concret, els arrestats captaven als clients a través de la publicació d'anuncis oferint serveis de hacker informàtic i els exigien el pagament per endavant de l'import pactat complet o, almenys, una part.

Així, sota el pretext de complir amb la comesa encomanada, els suposats hackers sol·licitaven dades sensibles, bé del propi interessat, bé del subjecte al que es pretenia espiar o vulnerar la seva intimitat.

D'aquesta manera, després de l'enviament de la quantia pactada per part de les víctimes, el contacte s'interrompia de forma abrupta incomplint-se l'acordat i no facilitant motiu algun, però quan la víctima pretenia espiar les xarxes socials o aplicacions de missatgeria d'una altra persona o en els quals el servei que es contractava era de dubtosa legalitat, els contactes continuaven.

Davant aquestes situacions, el fals hacker escrivia a els qui li havien contractat, si bé ara sol·licitava noves quantitats de diners sota l'amenaça de revelar el treball que els havien encarregat, pel que mostraven als clients captures de pantalla de les converses mantingudes en les quals sol·licitaven aquests serveis i facilitaven la informació que se'ls anava requerint.

De totes maneres, encara que les víctimes abonessin les quanties econòmiques exigides, els detinguts seguien demandant nous pagaments fins que les mateixes entenien que aquesta situació no tenia fi i es resignaven a assumir el dany derivat del descobriment de les seves intencions. Una vegada que la víctima es negava a realitzar més pagaments, els falsos hacker complien la seva amenaça i contactaven amb la part a la qual pretenien espiar.

També els informaven que comptaven amb informació del seu interès i els mostraven algun contingut perquè veiessin que era cert i els exigien el pagament d'una quantitat econòmica a canvi de conèixer la informació completa.

Les investigacions han permès detectar 21 comptes bancaris empleats pels falsos hackers per rebre els diners enviats per les víctimes, a més de l'estudi dels gairebé 3.000 moviments bancaris reflectits en ells, que han permès identificar 430 víctimes.

Finalment, s'ha pogut quantificar el lucre derivat d'aquesta activitat delictiva, ascendint l'import total dels cinc focus investigats fins a 341.000 euros.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés