CARACAS, 6 Feb. (Reuters/Notimérica) -
A la regió de Roraima, compartida per Veneçuela i el Brasil, hi ha una muntanya de cimera plana, coneguda com a 'tepuy' i considerada sagrada pels indígenes pemons, que va deixar perplexos els exploradors del segle XIX i va inspirar la novel·la clàssica 'El món perdut', i que atreu cada vegada més aventurers moderns, cosa que afavoreix el turisme a la zona, però també n'incrementa la contaminació.
El Roraima, que en el passat va ser un altiplà impenetrable per a tots excepte per als pemons, ara rep cada any milers d'excursionistes, que fan el viatge de tres dies a través de la sabana, i travessen rius i cascades i un estret camí que puja per un precipici esborronador.
Aquestes multituds afavoreixen la indústria del turisme, però impliquen també la proliferació d'escombraries indesitjades en un paisatge prehistòric, pressionant així un ecosistema delicat. A més, es tracta d'un territori sagrat per als indígenes i un símbol espiritual per a molts altres veneçolans.
Féñiz Medina és un guia de 59 anys que porta més d'una dècada portant turistes fins al cim del 'tepuy', i ha explicat que aquest lloc "abans era més solitari i inhòspit" i, tot i que confessa que encara li encanta, "ara hi ha massa gent", i per això, a vegades "és caòtic" i el desil·lusiona "una mica".
Entre 3.000 i 4.000 turistes escalen anualment el Roraima, en comparació amb els pocs centenars de fa alguns anys. Això està creant files per ascendir durant les temporades altes com Nadal i Setmana Santa i, en ocasions, deixa les poques coves a la part superior plenes de tendes de campanya.
Els turistes estrangers amb més recursos arriben al cim en helicòpter, especialment els japonesos. "És un lloc molt exòtic i queda molt lluny, cosa que el fa molt costós i atractiu", ha explicat l'exdiplomàtic japonès Edo Muneo, de 68 anys, que de la mateixa manera que altres japonesos va haver de superar un examen físic abans de deixar Japó per fer via cap al Roraima.
"CASES DELS DÉUS"
En llengua pemón, aquestes muntanyes de cim pla que s'estenen cap al sud-est de Veneçuela prop de la frontera amb el Brasil es coneixen com a 'tepuyes' o "cases dels déus". Just al costat del Roraima, emergeix Kukenan, un altre 'tepuy', mal considerat pels pemons, ja que els seus ancestres es van suïcidar llançant-se des d'aquest cim.
Fora de temporada, les dues muntanyes tenen l'aura pacífica pròpia d'una de les formacions geològiques més antigues del món. A la vasta plana del Roraima, roques estranyes i recargolades, formades quan els continents d'Amèrica i Àfrica es van separar, juguen amb els sentits, animats a la llum del sol, fantasmals en la boira.
A la novel·la clàssica del britànic Arthur Conan Doyle 'El món perdut'(1912), els dinosaures ataquen un grup d'exploradors al mig de les roques i pantans de fantasia. Actualment, els viatgers poden veure-hi granotes negres, libèl·lules i taràntules úniques a Roraima, a més d'una varietat de plantes endèmiques que s'aferren a les esquerdes.
Alguns amants del Roraima volen que el Govern, els operadors turístics i els líders pemons s'uneixin per elaborar regles que limitin el nombre d'exploradors diaris a unes poques desenes. També els agradaria veure una aplicació més estricta de les normes que assegurin que els visitants i portadors, que la majoria contracta per carregar el seu equipatge, recullin totes les escombraries.
