"Has de ser intel·ligent per ser tan mandrós", explica l'autora de l'estudi.
MADRID, 15 Set. (EUROPA PRESS)
L'home és mandrós per naturalesa, la qual cosa sembla que no és del tot negativa si tenim en compte que, gràcies a aquesta facultat, hem aconseguit optimitzar activitats i moviments per gastar la quantitat d'energia més baixa possible. El que fins ara era una teoria ha estat confirmat per un grup d'investigadors canadencs, que a més van demostrar que és el sistema nerviós el que indueix a fer el mínim esforç.
Un equip d'investigadors informa en un article que es va publicar a 'Current Biology' que els sistemes nerviosos dels éssers humans són molt hàbils per canviar la manera com es mouen amb la finalitat de gastar la quantitat d'energia més baixa possible, és a dir, que els éssers humans estan programats per ser mandrosos.
Les troballes, fruit d'un estudi sobre els costos energètics de caminar, probablement s'apliquen a la majoria dels moviments humans, segons els investigadors.
"Hem trobat que les persones canvien amb facilitat la forma com caminen, incloses característiques de la seva manera de caminar que s'han establert després de fer milions de passos al llarg de la seva vida per poder estalviar petites quantitats d'energia", diu Max Donelan, de la Universitat Simon Fraser, al Canadà.
"Això és completament coherent amb el fet que la majoria de nosaltres preferim fer les coses amb un esforç mínim, com quan escollim el camí més curt o optem per asseure'ns en lloc d'estar dempeus. Aquí proporcionem una base fisiològica per a aquesta mandra en demostrar que, fins i tot en un moviment perfectament assajat com ara caminar, el sistema nerviós controla inconscientment l'ús d'energia i de manera contínua reoptimitza els patrons de moviment en una recerca constant d'avançar amb la despesa més baixa possible", explica.
Hi ha un costat positiu en tot això, com afegeix l'autora principal Jessica Selinger: "detectar i optimitzar l'ús d'energia de manera ràpida i precisa és un gest impressionant per part del sistema nerviós. Has de ser intel·ligent per ser tan mandrós".
Donelan, Selinger i els seus col·legues volien entendre per què la gent es mou de la manera com ho fan, tenint en compte que hi ha una infinitat de maneres per anar d'un punt A al B. Això és en part una qüestió d'evolució i aprenentatge, però els investigadors volien saber en quina mesura el cos humà pot adaptar el moviment en base a la contribució fisiològica en temps real.
Per a esbrinar-ho, els científics van demanar a la gent que caminés mentre portaven posat un exosquelet robòtic. Els investigadors van fer més difícil per als participants doblegar les cames posant resistència al genoll durant la marxa normal, mentre que van alleujar aquesta resistència en el cas d'altres maneres de caminar.
"Vam pensar en el nostre experiment com podíem deixar caure algú en un món nou amb noves regles --relata Selinger--. Qualsevol estratègia per caminar que puguin haver desenvolupat evolutivament estaven ara obsoletes en aquest nou món". Aquest esquema va permetre provar si les persones poden detectar i optimitzar el cost associat als seus moviments en temps real, i va resultar que és possible.
L'experiment va revelar que els individus adapten la freqüència del pas per convergir en un nou consum energètic òptim molt ràpidament, en qüestió de minuts. Fins i tot, les persones ho fan encara que l'estalvi d'energia sigui molt petit: menys del 5%. Els resultats mostren que els costos energètics de les activitats de l'ésser humà no són només el resultat dels seus moviments, sinó que en realitat juguen un paper central en el seu modelat.
Els investigadors diuen que ara es plantegen explorar preguntes sobre com el cos humà mesura els costos energètics associats a formes particulars de moviment i també estan interessats en saber com el cos resol el que és un problema d'optimització molt complex. "Caminar requereix la coordinació de literalment desenes de milers d'unitats motores dels músculs --diu Donelan-- Com descubrim ràpidament les combinacions òptimes?".
