MADRID, 17 Mar. (EUROPA PRESS) -
El terme càncer engloba un grup nombrós de malalties que es caracteritzen pel desenvolupament de cèl·lules anormals, que es divideixen i creixen a qualsevol part del cos. Trobar una cura és un dels reptes mèdics més importants i aconseguir que aquesta cura neutralitzi les cèl·lules canceroses és un somni que, en el futur, podria significar un dels pilars del tractament d'aquestes malalties.
Això és el que han aconseguit investigadors de l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford, a Palo Alto (Califòrnia), en un model animal i en un tipus de càncer concret: la leucèmia linfoblástica. Han descobert que quan aquesta leucèmia, que és molt agressiva, està causant estralls al cos, la solució pot ser obligar les cèl·lules canceroses a créixer i portar-se bé.
Després d'una observació casual al laboratori, els investigadors van trobar un mètode que pot fer que les cèl·lules de leucèmia perilloses madurin i es converteixin en cèl·lules immunes inofensives conegudes com a macròfags.
La leucèmia linfoblástica aguda de cèl·lules B amb una mutació anomenada cromosoma Filadelfia és un càncer particularment agressiu amb mals resultats, explica un dels autors d'aquest treball, Ravi Majeti, professor assistent de Medicina i autor principal de l'article sobre l'estudi que es publica a l'edició digital d'aquest dilluns de 'Proceedings of the National Academy of Sciences'. Per aquesta raó, trobar possibles tractaments és particularment positiu.
Majeti i els seus col·legues van fer l'observació clau després de recollir cèl·lules de leucèmia d'un pacient i van intentar mantenir les cèl·lules vives en una placa de cultiu. "Els vam abocar de tot per ajudar-les a sobreviure", relata Majeti, qui també és membre de l'Institut de Càncer de Stanford i l'Institut de Biologia de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa de Stanford.
Algunes de les cèl·lules canceroses en cultiu van canviar de forma i mida, cap al que s'assemblava a macròfags, subratlla un altre dels autors principals de l'article, Scott McClellan. Les raons per les quals van canviar les cèl·lules era un misteri fins que Majeti va recordar un treball d'investigació antic, que va mostrar que les cèl·lules progenitores de cèl·lules B de ratolí es podien forçar per convertir-se en macròfags quan s'exposen a certs factors de transcripció, proteïnes que s'uneixen a certes seqüències d'ADN.
"Cèl·lules de la leucèmia de cèl·lules B són en moltes formes cèl·lules progenitores que es veuen obligades a romandre en un estat immadur", explica Majeti. Així que, McClellan i l'estudiant Christopher Dove, estudiant de doctorat i un altre autor principal del treball, van fer més experiments i van confirmar que mètodes que van mostrar haver alterat el destí de les cèl·lules progenitores del ratolí fa anys es podrien utilitzar per transformar aquestes cèl·lules de càncer humà en macròfags, que es poden empassar i digerir les cèl·lules canceroses i els patògens.
Majeti i els seus col·legues tenen raons per esperar que quan les cèl·lules canceroses es converteixin en macròfags no només siguin neutralitzades, sinó que en realitat poden ajudar en la lluita contra el càncer. Les cèl·lules macròfags presenten trossos reconeixibles de cèl·lules anormals a altres cèl·lules immunitàries perquè puguin llançar un atac. "Com que les cèl·lules macròfags procedeixen de cèl·lules canceroses, ja porten amb elles els senyals químics que identificaran les cèl·lules canceroses, el que fa més probable un atac immune contra el càncer", augura Majeti.
Els pròxims passos dels investigadors serà veure si poden trobar un medicament que promogui la mateixa reacció i que podria servir de base per a una teràpia contra la leucèmia. Hi ha un precedent d'aquest tractament: l'àcid retinoic que s'utilitza comunament per tractar un altre tipus de càncer anomenat leucèmia promielocítica aguda.
En aquest cas, l'àcid retinoic s'utilitza per activar les cèl·lules canceroses en cèl·lules madures anomenades granulòcits. Aquest tractament és l'única teràpia ben establerta que madura, o "diferencia" les cèl·lules canceroses, però els investigadors de tot el món tenen l'esperança de trobar-ne molts més. "Hi ha un gran interès en les teràpies de diferenciació per al càncer", conclou Majeti.
