BARCELONA, 11 març (EUROPA PRESS) -
L'exjurista del Parlament Europeu i catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Gregorio Garzón ha dibuixat aquest dimarts un escenari obert sobre la possibilitat que una Catalunya independent pugui reingressar a la UE.
"És tan imprudent ser molt optimista com tenir un pessimisme excessiu", ha subratllat en la seva compareixença a la Comissió d'estudi del dret a decidir del Parlament, davant dels pronòstics que s'han fet.
Tot i això, ha admès que pot ser un procediment complicat i comportar unes negociacions llargues, com s'ha demostrat fins ara, "a vegades per factors completament aliens" al país candidat a ingressar.
Així, ha recordat que l'adhesió d'Espanya i Portugal va haver d'esperar per les exigències de Grècia i que gràcies al suport de França va aconseguir endarrerir-la, i que els quatre primers països de l'est d'Europa que van voler entrar també van haver d'esperar que hi hagués més països perquè se'ls acceptés.
"Això no significa que no es puguin trobar mecanismes per accelerar les coses", ha exposat Garzón, malgrat destacar que aquesta possibilitat depèn d'una sèrie de variables, com la reacció dels estats membre que pateixen la secessió, si hi ha acord de successió o no, i si es tracta d'un cas aïllat o no, entre d'altres qüestions.
Ha apuntat que no és casual que Xipre no hagi reconegut Kosovo, la qual cosa tampoc ha fet Espanya, però la UE ha iniciat un eventual procés d'adhesió "d'acord amb un acord d'estabilització i successió".
Per a Garzón, és difícil poder ser membre de la UE si la resta d'integrants no reconeixen el nou Estat, però es poden plantejar "possibilitats imaginatives".
També ha establert una diferència entre la segregació i la solució que Europa va donar per a la reunificació alemanya, tot i que ha precisat que el procés d'integració tampoc ha estat ràpid.
Segons el catedràtic, la petició d'adhesió del territori segregat també es donaria en el cas que vulgui tornar a formar part de certes organitzacions internacionals, com les les Nacions Unides, després de recordar que Pakistan va haver de demanar el reingrés quan es va separar de l'Índia.
En canvi, ha explicat que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va voler simplificar aquest procediment per facilitar l'adhesió de nous Estats, i va aconseguir així "certa continuïtat".
Després de destacar que la vocació d'Europa és la unió dels seus territoris, ha assegurat que tenir la credencial democràtica legitima per optar a l'adhesió, tot i que no obre necessàriament la porta, perquè "depèn dels objectius i els interessos dels altres".
També ha explicat que la pèrdua de la nacionalitat espanyola comportaria automàticament la condició d'europeu, però l'Estat espanyol, si volgués, podria disposar que els catalans poguessin conservar la nacionalitat: "Cadascun pot fer el que vulgui".
TASQUES DE LA COMISSIÓ
La presidenta del Parlament i de la Comissió d'estudi del dret a decidir, Núria de Gispert, ha expressat la voluntat que la comissió mantingui de moment els seus treballs, evitant així concretar una data per al seu final, després que els socialistes hagin demanat que acabi una vegada es facin les compareixences previstes i les conclusions.
Per als socialistes, la comissió deixa de tenir sentit quan ja s'han pres decisions polítiques "ferms", com la data i la pregunta de la consulta, pel que han reclamat diligència i no dilatar en el temps els seus treballs.
La resta de grups --CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP-- han apostat per seguir amb les compareixences previstes, com la del jurista Javier Pérez Royo i l'advocat August Gil Matamala, per obtenir el màxim d'arguments i explicacions possibles, tot i que els ecosocialistes han coincidit que la seva existència no es pot dilatar "eternament".
També tornarà a comparèixer a la comissió el president del Consell Assessor per la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, per explicar la resta d'informes presentats fins ara.
