Actualitzat 22/05/2013 19:13

Condemnada a 12 anys de presó una parella de Gàmbia per l'ablació de les seves filles a Espanya

El fiscal pide 14 años de cárcel para dos padres por la ablación de sus hijas
EUROPA PRESS

La jutge considera que no és cultura sinó "mutilació i discriminació femenina"

BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 12 anys de presó un matrimoni natural de Gàmbia i resident a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) per haver practicat o permetre l'extirpació per motius culturals dels clítoris de les seves dues filles menors d'edat.

La sentència de la Secció Novena acusa Binta S. i Sekou T., que viuen a Espanya des de fa més de 20 anys, de dos delictes de mutilació genital femenina al concloure que "l'ablació del clítoris no és cultura, és mutilació i discriminació femenina".

"El respecte a les tradicions i a les cultures té com a límit infranquejable el respecte als drets humans que actuen com a mínim comú denominador exigible a totes les cultures, tradicions i religions", argumenta en la sentència.

I afegeix que el respecte als costums i les tradicions d'altres cultures "té un límit allà on es produeixin comportaments aberrants i inacceptables per al nostre entorn cultural".

L'Audiència creu que la parella va extirpar "directament o bé a través d'una persona d'identitat desconeguda" el clítoris de les seves filles, en un moment que no s'ha concretat però comprès entre el 5 de juliol del 2010 i el 20 de gener de 2011.

I és que en una revisió a la primera de les dates, els metges no van detectar cap anomalia als genitals de les nenes, però altres especialistes en la segona de les visites, sis mesos més tard, van detectar que se'ls havia extirpat el clítoris.

La jutge conclou que l'ablació es va fer a Espanya ja que en aquest període les joves no van sortir a l'estranger, pel que descarta que haguessin viatjat a Gàmbia per extirpar el clítoris.

L'Audiència també dedica diversos paràgrafs de la sentència a recordar que l'ablació pretén evitar sentir plaer sexual amb la finalitat que la dona pugui arribar verge al matrimoni, doncs del contrari pot ser rebutjada.

També alerta que les conseqüències "fins a esborronadors" de caràcter físic i psicològic, com ara dolor sever, xoc emocional, retenció d'orina, complicacions en el part, hemorràgies, infeccions, sentiments d'humiliació, frigidesa, entre d'altres.

En el judici que s'ha fet el 5 de maig van comparèixer com a testimonis les doctores de la revisió del 20 de gener del 2011 que van detectar que a les menors (nascudes el mes de març del 1999 i agost del 2004, respectivament) se'ls havia practicat l'ablació.

Segons van relatar al tribunal, els van fer aquest examen ginecològic a petició dels serveis socials i han assegurat que era "poc probable" que la falta del clítoris pogués haver-se a causa d'una malformació, més tot i que el cas es presentava en les dues germanes.

També van comparèixer com a testimonis l'equip mèdic --ginecòloga, auxiliar i llevadora-- que li havien fet una exploració per ser una família de risc davant d'aquestes pràctiques gairebé un any abans, el 5 de juliol del 2010, en què no es va trobar cap anomalia.

DECLARACIÓ DELS PARES

En la seva declaració com acusats, els pares van defensar la seva innocència, que no sabien que a les seves filles les havien amputat i que també desconeixien que tant la legislació espanyola com la de Gàmbia prohibeixen l'extirpació del clítoris, qualificant-la com a delicte.

També han assegurat que les seves filles van estar a Gàmbia dos anys amb familiars, entre 2007 i 2009, quedant ells a Espanya, donant a entendre que se li va poder practicar allà l'ablació, però aquest període no concorden amb la data en la qual se li hauria practicat i que seria posterior segons els informes mèdics.

Contingut patrocinat