JxSí no incloïa en el seu programa la consulta, que després va acceptar per aconseguir l'estabilitat amb la CUP
BARCELONA, 26 set. (EUROPA PRESS) -
Aquest dimecres 27 de setembre es compleixen dos anys del triomf de JxSí a les eleccions catalanes de 2017, els comicis que marquen l'inici del full de ruta sobiranista que va desembocar en la convocatòria del referèndum de el 1 d'octubre sobre la independència de Catalunya.
Aquells comicis, plantejats pels sobiranistes com un plebiscit sobre la independència, van llançar una aritmètica parlamentària que ha estat font de polèmica fins ara: les candidatures independentistes van sumar majoria absoluta en escons --62 de JxSí i 10 de la CUP-- però van aconseguir més vots de forma conjunta les candidatures no independentistes --Cs, PSC, SíQueEsPot i PP--.
L'inici de la legislatura va ser el més accidentat des de la restauració de la democràcia: JxSí i la CUP van necessitar més de tres mesos per forjar un pacte d'investidura, i els anticapitalistes van forçar la renúncia d'Artur Mas a la presidència de la Generalitat, que va assenyalar a Carles Puigdemont com el seu substitut.
La primera iniciativa parlamentària d'aquests dos grups va ser la declaració del 9 de novembre de 2015, en les quals explicitaven el seu plans per avançar cap a la independència de Catalunya i criticaven el Tribunal Constitucional (TC), que va anul·lar després la declaració.
El programa electoral que havia presentat JxSí --que va fixar uns 18 mesos de termini per complir-- no incloïa un referèndum d'independència, sinó que plantejava altres passos per proclamar un Estat català: fer un govern de concentració, un procés constituent i declarar la independència.
Si declarava així la independència, JxSí proposava unes eleccions constituents, elaborar una constitució catalana i després convocar sí un referèndum, però no sobre la independència, sinó sobre el text constitucional --gens d'això es va dur a terme--.
FRACASSEN ELS PRESSUPOSTOS
La legislatura es va enrarir al juny de 2016, quan la CUP es va negar a donar el seu vistiplau als Pressupostos catalans d'aquest any, la qual cosa va deixar en minoria a JxSí en el Parlament i va fer que el mandat de Puigdemont es trontollés i que aflorés el risc d'unes eleccions anticipades.
Per evitar l'avançament electoral, Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança al setembre de 2016: amb ella pretenia recuperar el suport de la CUP, tant als seus plans sobiranistes com a garantir-se l'aprovació dels comptes 2017.
Entre el fracàs dels Pressupostos 2016 al juny i la qüestió de confiança de setembre, entre els sobiranistes va començar a calar --en gran part afavorit per la CUP-- la proposta d'organitzar un referèndum per escrutar si els catalans volien ser independents o no.
Va arribar el dia de la qüestió de la confiança i Puigdemont va oficialitzar la seva aposta per consultar als ciutadans amb el seu cèlebre "Referèndum o referèndum", una votació que volia pactar amb l'Estat, però que va avisar que l'organitzaria amb o sense l'aval del Govern central.
Amb aquest compromís va aconseguir el suport de la CUP per superar la qüestió de confiança, i els anticapitalistes també es van comprometre a avalar els Pressupostos 2017, un suport que no va evitar que els 'cupaires' carreguessin contra els comptes al·legant que eren suficientment socials.
TENSIONS EXTERNES I INTERNES
Després de recuperar l'estabilitat parlamentària, Puigdemont, JxSí i la CUP van posar rumb al referèndum, la qual cosa ha generat tensions amb el Govern central, però també internes, que van portar al president català a haver de remodelar el Govern en dues ocasions per substituir els consellers que tenien dubtes sobre la votació de el 1-O.
Segons la llei del referèndum, suspesa pel TC, la intenció dels sobiranistes és proclamar la independència des del Parlament si guanya el 'sí', i no volen anticipar plans sobre què faran si l'Estat aconsegueix frenar la consulta, ja que estan convençuts que podran fer-la.
