MADRID, 3 Juny (INFOSALUS) -
Hi ha estudiants que acudeixen al metge de capçalera amb nàusees, mal d'estómac o de cap, cansament; no es troben bé i creuen patir una malaltia física quan en realitat es tracta de símptomes d'ansietat davant dels exàmens en la seva manifestació fisiològica.
ANSIETAT EN TEMPORADA D'EXÀMENS I SELECTIVITAT
Segons explica a Infosalus Isabel Serrano, professora i investigadora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Salamanca i co-autora de 'Cómo vencer tus problemas de ansiedad ante los exámenes' (Piràmide, 2015), és normal i desitjable sentir una mica d'ansietat en època d'exàmens perquè suposa un impuls per estudiar i per estar atents però en nivells que permetin la concentració i l'estudi.
COM ES MANIFESTA L'ANSIETAT?
Les manifestacions fisiològiques que porten a acudir al metge s'acompanyen, a més, d'altres de cognitives, com pensaments del tipus: 'no aprovaré','no acabaré mai la carrera' o 'els meus amics són millors que jo', que anticipen conseqüències no basades en la realitat. A nivell conductual, l'ansietat davant dels exàmens es manifesta de manera diferent i individual com ara no menjar o fer-ho massa, tics com estirar-se els cabells o mossegar-se les ungles, plorar, fins i tot no presentar-se a l'examen, entre una infinitat de possibilitats.
TIPUS D'ANSIETAT
Les autores --el manual també el firma M. Camino Escolar, professora i investigadora de la Universitat de Burgos-- distingeixen una ansietat racional d'una d'irracional. La racional es derivaria de comportaments incorrectes respecte a la conducta d'estudiar, com ara l'ús de tècniques inadequades per estudiar o absència d'autocontrol en la conducta d'estudi. L'irracional és la que apareix tot i estudiar correctament. Aquest tipus d'ansietat ocasiona una preocupació constant i excessiva que impedeix el rendiment durant l'època d'exàmens i davant de cada prova.
El perfil de qui pateix ansietat irracional és el d'una persona perfeccionista de gran autoexigència que al llarg del seu desenvolupament personal ha adquirit patrons o esquemes de pensament que condicionen la seva vida del tipus:'He de ser...', 'He d'arribar a ...', 'Sempre he de fer...' i davant de la impossibilitat de complir aquestes exigències desenvolupen ansietat.
"La conseqüència és una pèssima qualitat de vida que els porta a dormir malament i amb això no poder rendir durant el dia, a ocupar la seva ment de manera contínua amb idees de fracàs als estudis i a mantenir males relacions personals amb la família, la parella o els amics per una irritabilitat exacerbada", comenta l'autora.
TÈCNIQUES PER CONTROLAR L'ANSIETAT
Serrano avança que les principals tècniques per controlar l'ansietat es basen en les manifestacions fisiològica i cognitiva d'aquesta ansietat irracional i apunta que no serveix tan sols conèixer-les sinó que requereixen pràctica per poder executar-les quan calguin, durant l'època d'exàmens o davant d'una prova en concret.
En el cas de les fisiològiques, en l'ansietat les manifestacions físiques es deuen a una activació excessiva del sistema nerviós simpàtic per la qual cosa cal incrementar el funcionament del sistema nerviós parasimpàtic. Per a això existeixen dues tècniques clau que requereixen, com accentua l'autora, entrenament:
|
Respiració |
controlada: |
ja |
sigui |
completa |
o |
profunda, |
existeixen |
diversos |
mètodes |
per |
aprendre |
a |
respirar |
de |
manera |
adequada |
per |
arribar |
a |
un |
estat |
de |
relaxació |
|
Relaxació |
progressiva: |
consisteix |
a |
tensar |
i |
deixar |
anar |
determinats |
grups |
de |
músculs |
i |
persegueix |
augmentar |
l'activació |
del |
sistema |
nerviós |
parasimpàtic. |
La |
tècnica |
permet |
aprendre |
a |
identificar |
quan |
existeix |
tensió |
als |
músculs |
i |
això |
serveix |
d'indicador |
per |
a |
la |
necessitat |
de |
relaxar-los. |
Aplicar |
una |
tensió |
inicial |
als |
músculs |
permet |
que |
arribin |
a |
un |
nivell |
més |
alt |
de |
relaxació |
amb |
posterioritat |
En l'àmbit cognitiu, les autores plantegen que vèncer l'ansietat suposa com a primer pas ser conscients que sempre ens estem parlant a través dels nostres pensaments i observar aquests pensaments per debatre'ls i substituir-los per altres de més adaptatius. En definitiva implica:
|
Rastrejar |
els |
pensaments: |
quan |
ens |
sentim |
malament |
cal |
fer |
marxa |
enrere |
en |
la |
recerca |
del |
pensament |
que |
ens |
ha |
pertorbat, |
interfereix |
en |
el |
rendiment |
acadèmic |
i |
ens |
anticipa |
la |
conseqüència |
negativa |
de |
no |
aprovar |
ni |
superar |
l'època |
d'exàmens. |
Són |
verbalitzacions |
del |
tipus: |
'Serà |
dificilíssim', |
'No |
me'n |
recordaré |
de |
res' |
o |
'No |
aprovaré |
mai' |
|
Qüestionar |
i |
desmuntar |
la |
validesa |
d'aquests |
missatges |
negatius: |
cal |
plantejar |
fins |
a |
quin |
punt |
són |
certs, |
si |
té |
alguna |
utilitat |
pensar |
això, |
aprendre |
a |
discutir |
les |
manifestacions |
d'aquest |
tipus |
i |
buscar |
un |
pensament |
alternatiu |
que |
les |
substitueixi |
i |
no |
provoqui |
malestar |
del |
tipus |
'No |
sóc |
endeví/a, |
no |
sé |
com |
serà |
l'examen, |
el |
que |
he |
de |
fer |
és |
estudiar' |
|
Detenir |
la |
cadena |
de |
pensaments |
negatius: |
un |
cop |
s'ha |
identificat |
i |
discutit |
la |
llista |
de |
pensaments |
irracionals |
personals |
que |
produeixen |
ansietat |
es |
pot |
passar |
a |
la |
fase |
de |
substituir-los |
pel |
seu |
pensament |
útil |
alternatiu |
corresponent. |
Aquesta |
tècnica |
també |
requereix |
un |
entrenament |
previ, |
no |
constitueix |
una |
solució |
automàtica |
sinó |
que |
cal |
treball, |
comenta |
Serrano |
"Un percentatge elevat d'alumnes sent ansietat davant dels exàmens. No cal sentir-se una bestiola estranya. Existeixen tècniques per treballar a casa que permeten superar-la i quan la situació ens desborda no passa res si s'acudeix a un professional perquè ens ajudi", conclou Serrano, que porta tres dècades investigant i posant en pràctica amb èxit en alumnes universitaris les tècniques que ara veuen la llum en un llibre breu i essencialment pràctic.