MADRID, 23 (INFOSALUS)
L'autoconcepte engloba el conjunt d'elements que constitueixen en psicologia la idea que tenim de nosaltres mateixos, el que pensem de nosaltres en el referent a la nostra imatge, intel·ligència i capacitats en les relacions socials. Com millor és el nostre autoconcepte millor és la nostra autoestima.
Segons explica a Infosalus Vanessa Fernández, doctora en Psicologia i especialista de l'Institut de Psiquiatria Martínez Campos de Madrid, l'autoconcepte no acaba de formar-se mai. Tot i això, és durant la infància i joventut quan el seu desenvolupament és però important, a través del que diuen les nostres persones de referència (pares, cuidadors i professors) i com interactuem amb el nostre grup de parells.
A més de les experiències de cada persona amb aquells que l'envolten, és clau com l'estructura cognitiva individual valora aquestes experiències. Aquesta estructura cognitiva és la que dóna forma al nostre autodiàleg interior constituït per trets de personalitat estables i per les experiències personals.
"Quan aquest autodiàleg interior et fa patir, alguna cosa no va bé ja que la seva funció és ajudar-nos a resoldre problemes i si et bloqueja o et destrueix o fa que tinguis una visió negativa de tu mateix cal buscar ajuda", assenyala la psicòloga.
L'autodiàleg dirigeix què percebem sobre nosaltres mateixos quan escoltem els altres, detecta les opinions que concorden amb el nostre autoconcepte i influeix en allò que recordem quan emmagatzem i recuperem records en la nostra memòria.
Existeixen formes patològiques d'autoconcepte, és el cas, per exemple, dels narcisistes, que construeixen una realitat il·lusòria amb un autoconcepte extremadament elevat de la seva persona i que els fa tenir molts problemes en les seves relacions socials.
"En psicologia considerem que existeix un problema quan el que sentim interfereix amb la vida quotidiana, en les relacions de família, parella, amb els amics o laborals i genera un rebuig per part dels altres. Sol ocórrer que aquestes persones acudeixen a consulta per altres motius que són una conseqüència del problema real que surt a la superfície durant les sessions de teràpia", aclareix la psicòloga.
LA PROFECIA AUTOCOMPLERTA
El fet habitual és que existeixi una concordança entre l'autoconcepte i el que els altres veuen d'un mateix ja que aquest autoconcepte també genera expectatives sobre el resultat de les nostres accions i fa que posem en marxa unes o altres conductes. És el que s'anomena profecia autocomplerta, ja que segons creguem que pot ser l'evolució dels esdeveniments així actuarem. "Al final és certa la premissa d''així et deixes, així et tracten' o 'així et veus, així et veuen'", aclareix la psicòloga.
"Si generes unes expectatives sobre tu mateix i et comportes basant-te en aquestes expectatives és més que probable que els resultats concordin de la manera que esperaves. Un proverbi oriental diu 'Repeteix un pensament i es convertirà en un acte, repeteix aquest acte i serà un hàbit, i els hàbits donen forma a la vida, així que cuida allò que penses'".
ÉS POSSIBLE CANVIAR EL NOSTRE AUTOCONCEPTE?
En les teràpies cognitiu-conductuals existeixen uns protocols establerts per intentar canviar aquells aspectes del nostre autoconcepte que ens produeixen malestar. En primer lloc es realitza una anàlisi i avaluació de la situació per després plantejar una hipòtesi, examinar les àrees més afectades i descobrir quins factors mantenen un autodiàleg perjudicial.
Després de completar aquestes fases es realitza un treball de psico-educació en el qual es treballa sobre les atribucions que realitza la persona, la seva interpretació dels fets i les conseqüències que preveu que es derivaran d'ells, és a dir, les expectatives que genera el seu autodiàleg interior.
A més, es treballa sobre les habilitats socials de la persona, ja que pot existir una falta d'habilitat per expressar desitjos, afrontar les situacions que suposen un conflicte d'interessos o una escassa assertivitat.
Exercici pràctic per millorar nostre autoconcepte
1. Planteja't què t'agrada i què no t'agrada de tu mateix.
2. Centra't en allò que no t'agrada.
3. Quan va ser la primera vegada que algú et va recriminar això?
4. Pensa què vas sentir en relació amb això, si ho vas acceptar, ho vas negar, etc.
5. Ara pensa com et parlaries a tu mateix respecte a això i si et parlaries de la mateixa manera o si li diries igual a una altra persona aliena a tu.
Aquest exercici ajuda a detectar els problemes en el nostre autoconcepte que ens fan patir perquè generen pors i ansietat. "És possible aprendre conductes que ens ajudin a afrontar aquests handicaps que ens produeixen malestar el dia a dia i que en ocasions poden millorar en gran mesura ja que s'aprenen habilitats socials", conclou la psicòloga.
