Proposa 1.500 habitatges públics assequibles a l'any i un centre "contra l'assetjament immobiliari"
BARCELONA, 4 maig (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona i candidata de BComú a l'alcaldia, Ada Colau, s'ha comproms a pujar d'un 30% a un 50% l'exigncia perqu els nous habitatges construts siguin assequibles: "Que en qualsevol nova producció immobiliria un de cada dos habitatges sigui assequible", ha assegurat.
En l'acte de presentació de les propostes de BComú en matria d'habitatge aquest dissabte, Colau també ha apostat per passar de crear 1.000 a 1.500 habitatges assequibles a l'any en el proper mandat, i obrir un centre "contra l'assetjament immobiliari" en collaboració amb les entitats socials i que serveixi per assessorar i poder tramitar denúncies.
Ha defensat que la mesura del 50% és viable econmicament i que ja s'est fent en altres ciutats com Nova York, i ha concretat que aquesta iniciativa seria prioritria en barris "més tensionats" per l'alta demanda d'habitatge assequible, entre els quals ha esmentat l'Eixample, Ciutat Vella i Poblenou.
El seu objectiu és "corresponsabilitzar el sector privat" en la creació d'habitatges assequibles i que l'especulació immobiliria no expulsi gent jove i treballadora dels barris de Barcelona, pel que també ha demanat que el govern reguli el preu del lloguer i escolti el seu electorat que, segons ella, ha demanat que no pacti amb Cs, corejant 'Amb Rivera no'.
Colau ha demanat suport de la ciutadania perqu aquestes propostes puguin aplicar-se de manera immediata, ha afirmat que no tindran por per posar-les en marxa i que utilitzaran totes les eines disponibles en el marc normatiu actual, i ha sostingut que "l'especulació no és benvinguda a Barcelona".
PSC I ERC
La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, ha lamentat que quan van impulsar la proposta d'exigir el 30% d'habitatges assequibles "va haver a qui li van tremolar les cames", i ha culpat el PSC i ERC d'haver deixat que es perdessin més de mil pisos assequibles entre juny de 2018 i maig de 2019.
Sanz també ha criticat "la dilació de la Generalitat" i la seva resistncia perqu s'apliqués aquesta mesura, la qual cosa segons la seva opinió demostra la importncia que té, i s'ha comproms a que l'urbanisme es posi al servei de l'habitatge.
Ha concretat que s'aplicaria en edificis de 400 metres quadrats, com s'est fent en ciutats com Nova York, i que es dur a terme de manera prioritria als barris de Ciutat Vella, Eixample, Vila de Grcia, Camp del Grassot, Poble Sec i Poblenou, perqu consideren que és on amb més urgncia s'ha de protegir el dret a l'habitatge a un preu assequible.
CENTRE CONTRA L'ASSETJAMENT IMMOBILIARI
La candidata de BComú a l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, --que Colau ha presentat com la futura regidora d'Habitatge-- ha explicat que la creació d'aquest centre "contra l'assetjament immobiliari" ser similar al Centre LGTBI creat per l'Ajuntament, en el qual s'ajudar a conixer la legislació en matria d'habitatge, amb assessorament i des del qual es podran presentar denúncies per lluitar contra l'especulació.
Ha destacat que es tracta d'una demanda de la ciutadania i que estar gestionat en collaboració amb les entitats socials, ja que consideren que en els últims anys s'han aprovat "paquets de reformes que han precaritzat el lloguer i aix és sinnim d'inseguretat i sofriment d'abusos" per part dels inquilins.
1.500 HABITATGES A L'ANY
Sobre el parc públic d'habitatges de Barcelona, Martín ha destacat que en aquest mandat s'ha doblat el nombre d'habitatges públics a la ciutat en comparació dels anys en qu va ser alcalde Xavier Trias, i ha augmentat un 15% pel que fa al mandat dels socialistes.
Ha lamentat que els pressupostos tant de l'Estat com de la Generalitat hagin retallat la inversió en habitatge, i ha reconegut que aquest tipus de polítiques són cares i que la inversió triga a recuperar-se, per ha assegurat que volen "intensificar i augmentar el ritme de promoció".
"Incrementarem la promoció a 1.200 habitatges i sumarem 300 més adquisicions per arribar a les 1.500", ha afegit Martín que ha criticat que s'acumulava un bagatge molt negatiu en matria de protecció de l'habitatge, ja que segons ella es feia un habitatge protegit de compra que entrava després al mercat privat.
