Els plans d'inversió dels altres partits li recorden models "fracassats"
BARCELONA, 12 Maig (EUROPA PRESS) -
La candidata de BComú a l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau, ha proposat aquest dimarts invertir en els primers dos anys de mandat 120 milions d'euros en els 12 barris més pobres, on el govern de l'alcalde Xavier Trias "menys ha invertit".
Durant un míting a Ciutat Meridiana amb Gerardo Pisarello (el seu número 2) i Janet Sanz (5) i amb Arcadi Oliveres (Procés Contituent), la candidata ha proposat una inversió integral amb un pla de barris, en lloc del "model de caritat" de Xavier Trias basat en ajudes puntuals.
Han identificat 25 barris amb necessitats i en prioritzen 12: Ciutat Meridiana, Verdú, Roquetes, Can Peguera, Turó de la Peira, la Guineueta (districte de Nou Barris), Trinitat Vella, Bon Pastor (Sant Andreu), la Verneda-la Pau, Besòs-Maresme (Sant Martí), Marina-Zona Franca i la Bordeta (Sants).
Colau veu "erràtiques i sectorials" les polítiques de Trias perquè només apaguen focs cada vegada que una situació explota per fer callar protestes --ha dit--, tot i que admet que l'alcalde ha augmentat les ajudes, però de manera insuficient, i considera que fan falta polítiques integrals.
Pisarello ha recordat que l'Ajuntament ha invertit 265 euros per habitant al barri de Ciutat Vella, mentre que a Nou Barris n'ha invertit 107 --"menys de la meitat"-- i a Sant Andreu 87.
Sobre aquestes inversions, Colau ha sostingut que d'aquests 265 euros per habitant invertits a Ciutat Vella, "epicentre de l'atractiu turístic de la ciutat", han prioritzat la part del fang que ella denomina d'aparador: la que considera que es posa guapa per als estrangers, i Colau accepta que està molt bé, però que oblida altres espais com el Raval i la Barceloneta.
INVERSIONS DELS GRUPS
Després de preguntar-li per les propostes d'inversions de la resta de grups, la candidata ha dit que recorden molt al passat, a un model que ha "fracassat" i que genera grans desequilibris a la ciutat.
Ha recordat que cobrir les Rondes significa 400 milions d'euros, quantitat que creu que es pot dispersar en inversions que arribin a la ciutadania, en sectors estratègics, tallant dèficits urbans i energètics que, a més, generaran llocs de treball de qualitat i combatran la pobresa energètica.
"No creiem que sigui el moment de les grans inversions, les estructures de les quals, en ocasions, han trencat la ciutat", segons ella, i ha apostat per distribuir el pressupost en petites obres, aixecant equipaments necessaris --com escoles-- i reforçant els horaris dels que ja existeixen, fent arribar internet a tots els barris, fent actuacions en edificis, emprenent rehabilitacions tant urbanes com energètiques en habitatges i posant ascensors, i fent un cens seriós i transparent de pisos buits.
Sobre l'ampliació del carril d'entrada a la ciutat pel Morrot, hi està en contra perquè el que cal fer és convèncer l'Estat que inverteixi en Rodalies per evitar que acudeixin tants vehicles de l'Àrea Metropolitana: "Es tracta que a la ciutat hi hagi menys cotxes".
Oliveres ha afegit que als ajuntaments els falten competències i recursos dels PGE, i ha recordat que l'Administració central es dota a si mateixa del 51%, atorga un 35% a les autonomies, i la resta correspon als municipis, situació que ha contrastat amb Suècia, on els municipis administren el 55% dels pressupostos.
