BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
La líder de Guanyem, Ada Colau, ha promès aquest dimecres un pla de xoc per als primers sis mesos de mandat de la candidatura Barcelona en Comú si guanya les eleccions municipals de maig, i que preveu acabar amb els privilegis polítics, aturar privatitzacions i crear 2.500 llocs de feina de qualitat dependents de l'administració municipal entre l'últim trimestre del 2015 i el primer del 2016.
En roda de premsa amb el possible número dos de la llista, Gerardo Pisarello, Colau ha explicat que pretenen eliminar els cotxes oficials i les dietes que reben regidors i càrrecs polítics per fer reunions; aturar els plans de concessió i privatització de serveis i patrimoni públic, i generar una renda municipal complementària perquè totes les famílies arribin als 570 euros.
"Es tracta de recuperar una ciutat amb molts recursos com Barcelona, perquè tingui una ciutadania amb els drets bàsics reconeguts", han dit sobre el seu pla, que conté algunes mesures de cost zero i altres que implicaran un desemborsament total de 160 milions d'euros, quantitat que consideren raonable tenint en compte que el pressupost municipal puja a 2.370 milions.
Pisarello ha justificat aquestes mesures com la necessitat de reaccionar a dades sobre les quals "CiU té molta responsabilitat", i els ha enumerat: 100.000 aturats, 40% d'atur juvenil, 15% de treballadors amb salari de pobresa, 1 de cada 5 nens en situació de pobresa, 80.000 habitatges amb pobresa energètica, 5.000 famílies amb exclusió severa i renda mínima d'inserció denegada, i creixement exponencial de diferència de la renda i de l'esperança de vida entre barris.
PRECARIETAT LABORAL
Davant de la precarietat laboral, proposen reorientar el model productiu en sentit social i més just, generant des de l'Ajuntament 2.500 llocs de feina en cinc sectors: rehabilitació energètica d'habitatges, prevenció i gestió sostenible de residus, suport i enfortiment del comerç de proximitat, atenció i cura a persones dependents i foment de l'economia operativa, per al que preveuen una inversió inicial de 50 milions d'euros --que són part dels 160 milions citats--.
A més, plantegen un segell municipal de qualitat que consisteix que l'Ajuntament lideri la inclusió de clàusules contractuals socials-ambientals justes a tots el seu contractes: els del personal del consistori, els d'empreses de l'Ajuntament i els d'empreses instal·lades a la ciutat, especialment en els àmbits més afectats per la precarietat laboral, com el turisme, sobre el qual Pisarello ha recordat que "el 2013, el 33,8% dels expedients sancionadors que es van obrir van ser en aquest àmbit".
PRIVATITZACIONS
Barcelona en Comú pretén revisar la privatització de projectes "contraris al bé comú", pel que faran un moratòria de l'obertura d'hotels i apartaments turístics mentre no es faci una consulta ciutadana sobre aquesta qüestió, posant èmfasi en barris com Ciutat Vella i l'Eixample i en projectes com el futur hotel a l'edifici Deustche Bank i el pla d'usos dels barris citats; els projectes de centres comercials com el d'Herón City; la revisió de la privatització de les guarderies, algunes zones de parcs i jardins, i dels aparcaments públics del centre de la ciutat, l'explotació de la qual va ser concedida a una empresa privada en octubre del 2014, que s'estudiarà jurídicament.
Ada Colau ha afegit que amb algunes ja no es pot fer marxa enrere, com el port de luxe, però defensa que es pot "crear una taula de negociació per reorientar el seu ús".
DRETS SOCIALS
Han anunciat que planegen generar polítiques redistributives estructurals que permetin tenir una perspectiva que substitueixi el dret per la caritat: així, pretenen revisar els barems d'accés a les beques menjador, "que en deixen fora molts"; polítiques actives per a l'empadronament, perquè es pugui tenir accés a la targeta sanitària, i crear una renda municipal complementària perquè totes les famílies arribin a 570 euros.
En resposta als periodistes, Colau ha posat en dubte que aquestes mesures generin un efecte crida d'altres municipis, ja que ha recordat que es tracta d'uns mínims de subsistència en una ciutat cara com Barcelona: "Però si som demòcrates i defensem els drets humans, cal garantir-los per a tot el món".
Pel que fa a la mobilitat, ha anunciat que preveuen licitar la redacció del projecte executiu unir el tramvia en tota la Diagonal, el cost del qual seria simbòlic, per després decidir si s'emprèn.
