MADRID, 23 Nov. (INFOSALUS) -
El paper d'un 'coach' és el d'un professional que guia, acompanya i entrena la persona perquè aconsegueixi allò que desitja a la vida, uns objectius vitals que poden també canviar amb el temps.
Segons explica a Infosalus Mónica Esgueva, 'coach' executiu i personal i autora de '10 claves para alcanzar tus sueños' (Zenith, 2015), el 'coach' t'ajuda a descobrir els obstacles interns que estan frenant la consecució d'aquests objectius vitals i t'acompanya en el desenvolupament d'eines per superar-los.
Per a Esgueva, l'actual crisi econòmica i de valors ha fet que moltes persones s'hagin vist sense els recursos necessaris que existien en l'etapa anterior i sense la capacitat d'arribar als seus somnis personals i que per aquesta raó s'han plantejat la necessitat d'un canvi per aconseguir aquests objectius a través del 'coaching'.
"S'utilitza massa la denominació de 'coach' quan n'hi ha que no estan certificats. El verdader professional, amb independència de la seva formació inicial, ha d'haver realitzat un màster d'un mínim d'un any en aquesta disciplina que li atorgui un mínim coneixement de la ment humana i no projectar la seva feina interna no feta sobre els altres", assenyala Esgueva, per a qui cal comprovar una formació i experiència acreditades al 'coach' i provar fins a trobar la persona adequada.
Esgueva assenyala les 10 àrees en les quals pot treballar el 'coaching' per a la consecució d'aquestes metes personals, pròpies de cada individu:
1. Coneix i governa la teva ment: l'objectiu en aquest sentit és ajudar a conèixer millor la nostra ment i aprendre a manejar-la millor per al nostre benefici. El dolor és innat però el sofriment depèn de nosaltres i es deriva de pensaments al voltant del mal que no ens calen.
2. Escolta la teva veu: és un dret de cada ésser humà seguir la seva veu interior. El camí és individual, no hem d'adaptar-nos a les expectatives dels altres. Si calles la teva veu interior aquesta música romandrà callada i se n'anirà amb tu al cementiri i serà fruit d'insatisfacció al llarg de tota la teva vida.
3. Supera les creences que et limiten: anem creant creences personals que de tant repetir-les es prenen com a absolutes. Per això és important revisar les nostres creences perquè algunes poden estar sabotejant la nostra felicitat. Els límits més perillosos no estan fora de nosaltres sinó en el nostre interior.
4. No mantinguis els conflictes: no volem enfrontar-nos a les persones per aconseguir una certa harmonia en les nostres vides, però si el preu que hem de pagar per aquesta raó és la insatisfacció és millor resoldre aquests conflictes afrontant-los i ser conscients que la incertesa forma part de la vida.
5. Aprofitar el poder de les crisis: el 90% de les persones que acudeixen a Esgueva ho fan per estar travessant una crisi que els impedeix seguir avançant. Les crisis són catalitzadors del canvi i les necessitem per créixer com a éssers humans i no convertir-nos en autòmats. Porten oportunitats i foscor que necessitem per conèixer la foscor dels altres i ser més humils. Els grans canvis requereixen de l'existència de crisis personals.
6. Transcendir l'ego: ens identifiquem amb una identitat creada en explicar-nos una història de nosaltres mateixos que ens impedeix créixer. Ens aferrem a un 'jo' que a vegades és una neurosi i que ens impedeix enfrontar-nos a les nostres pors. La millor opció és qüestionar-nos a nosaltres mateixos i abans d'aferrar-nos a alguna cosa preguntar-nos quina és la nostra motivació, si val la pena i no es tracta d'una obsessió que en assolir-la siguem conscients que realment no era el que volíem.
7. La importància de l'acceptació: a Occident pensem que acceptar és resignar-se de manera passiva, però acceptar suposa que el que passa ho fem amb i sense el nostre permís. Cal enfrontar-se als problemes sense lluita i sense resistència, per poder canviar alguna cosa primer cal acceptar-la. El perdó és la forma superior d'acceptació.
8. Aprendre a gestionar les emocions: assumim que les emocions estan lligades a les accions i les reprimim o neguem sense pensar que són biològiques i que no es poden ocultar perquè són automàtiques. Cal mirar-les, acceptar-les i manejar la ment perquè les emocions negatives no es mantinguin en el temps i aprendre a discernir si són fruit de pensaments distorsionats.
9. Arribar a la pau: per a això cal cultivar la serenitat interna i aprendre que aquesta no hauria de dependre dels esdeveniments externs. Cal acceptar els reptes i les incerteses de la vida perquè aquesta no passi entre amargures.
10. Camí cap a l'alliberament: adonar-nos que la fortalesa interna depèn de deslligar-nos i ser conscients d'allò a què ens aferrem que suposa una càrrega per seguir avançant. Hem d'acceptar les nostres diferents facetes com a éssers humans i curar les nostres ferides per no actuar amb defenses psicològiques que procedeixen de la infància i que ja no ens serveixen.
"La llibertat i la pau interior vindran si canviem necessitats per preferències i si, tot i que aquestes no es compleixin, som conscients que això no ens traurà la felicitat", conclou l'autora.
