Actualitzat 04/05/2015 10:44

5 claus per desxifrar el cervell humà

Cerebro, imágenes
Foto: GETTY//CARLACASTAGNO

MADRID, 4 Maig (INFOSALUS) -

   El nombre d'estudis en el camp de la Neurociència ha augmentat a gran escala els últims anys gràcies a avenços tecnològics com les imatges cerebrals per ressonància magnètica. També hi ha més presència als mitjans de comunicació dels resultats en aquesta disciplina, la qual cosa ha fomentat un creixent interès públic pels temes relacionats amb el cervell.

   Segons explica a Infosalus Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia a l'Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de 'La fábrica de les ilusiones' (Ariel, 2015), hauríem de conèixer el nostre cervell i aprendre com funciona per entendre millor el comportament propi i aliè, i ser capaços de perdonar-nos i de perdonar els altres davant de conductes subjectes al nostre disseny biològic.

   "Estem fets així, dissenyats d'una determinada forma i per aquesta raó cal augmentar en cultura i educació per poder controlar els impulsos biològics no desitjats. Cal incidir que l'educació canvia el cervell i que aquest és molt plàstic durant tota la vida, tot i que existeixen etapes crítiques per a l'aprenentatge com la infància o l'adolescència, un període de fins a 10 anys en què les influències externes poden ser crítiques", aclareix Morgado.

   Pel que fa a l'ús de la televisió per part dels menors i com pot repercutir al cervell dels més petits, Morgado assenyala que no cal demonitzar els desenvolupaments tecnològics que es poden convetir en una espasa de doble tall. L'autor aclareix que, tot i que la televisió és un mitjà molt important d'entreteniment i de transmissió de coneixement i cultura, el gran problema el constitueixen els models de violència que es poden transmetre als més joves.

  "Si es transmet informació positiva sobre la violència, el cervell es pot modular i generar als menors la percepció de si mateixos com a persones violentes, i assumir i creure que això és bo i positiu. La facilitat amb què s'atreu els més joves cap a la guerra i el terrorisme ha mostrat ser alarmant, i l'enorme plasticitat del cervell humà en la infància i l'adolescència per veure's influït per conductes i interessos", apunta Morgado.

5 QÜESTIONS CLAUS PER A LA CIÈNCIA DEL CERVELL

   Morgado respon al seu llibre en breus capítols a moltes de les qüestions que el ciutadà mitjà es pregunta sobre el cervell, la ment i el comportament, i apunta a Infosalus els 5 camps claus del passat immediat i el futur de la Neurociència:

   1. Ambient, conducta i genètica: l'epigenètica estudia com els factors ambientals i del comportament influeixen en l'expressió dels gens. La seva importància no només pot ser crucial per a les qüestions físiques sinó també per als gens que intervenen al cervell en relació a capacitats mentals. Des de la Neurociència s'està apostant molt fort en aquest camp encara incipient però que sembla amagar la resposta a moltes incògnites en els àmbits de la biologia i la conducta.

   2. Revelació del son: cada vegada més estudis mostren que la importància del son és més gran del que es pensava. Les virtuts del son van més enllà de la reparació i restauració de l'organisme des d'una perspectiva de descans i s'associen amb la reorganització de continguts o la preparació per a la capacitat d'aprendre.

   A més de consolidar a la memòria allò après, el son nocturn selecciona el més important que ens ha passat durant el dia i elegeix què ha de potenciar en el nostre dia a dia en virtut de les experiències durant la vigília. "Bona part del misteri de la intuïció i la creativitat es troba a les funcions del son", assenyala Morgado.

   3. Visualitzar l'activitat cerebral: el desenvolupament de la tecnologia per visualitzar el cervell humà ha estat un dels avenços més importants dels últims anys per a la Neurociència. "La ressonància magnètica funcional permet conèixer el cervell humà sense malmetre'l, es poden veure quines parts estan en actiu durant una tasca sense necessitat d'injectar productes químics ni utilitzar radioactivitat; només a través del magnetisme derivat de les cèl·lules cerebrals", aclareix el divulgador.

   4. En els límits del control de la conducta: l'Optogenética és una moderna tecnologia que combina la manipulació genètica a través de llums de radiacions especials. "Aquestes tècniques podrien permetre activar o desactivar, com si es tractés d'un interruptor, circuits concrets del cervell associats al comportament", explica Morgado. Estudis realitzats en rates de laboratori han demostrat que és possible canviar l'experiència de la por.

   En éssers humans els avenços en aquest sentit podrien trobar un tractament per al trastorn d'estrès posttraumàtic en què es reviuen els esdeveniments traumàtics de manera reiterada. "Aquesta possible teràpia haurà d'estar subjecta al control per autoritats socials ja que suposarà la possibilitat de manipular el contingut i l'activitat cerebral de l'ésser humà".

   5. La cura de l'Alzheimer: actualment hi ha un gran nombre d'equips d'investigadors treballant en la recerca d'aquesta troballa però, com diu Morgado, molts dels descobriments científics més importants van sorgir de la casualitat i l'atzar, i parlar de la possibilitat d'una cura és una de les respostes més difícils sobre el futur de la Neurociència.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés