Creu que a l'Estat li convé més una Catalunya independent que una confederació
SITGES (BARCELONA), 30 maig (EUROPA PRESS) -
El notari i vocal de la junta directiva del Cercle d'Economia, Juan José López Burniol, ha advocat per una reforma de la Constitució que reconegui la singularitat de Catalunya en llengua, educació i cultura mitjançant una disposició addicional, i que admeti la possibilitat que els presidents de les comunitats autònomes puguin convocar consultes.
Així ho ha dit a la sessió 'Per sortir de la crisi: propostes per millorar el funcionament institucional' que s'ha celebrat aquest divendres en el marc de la XXX Reunió Anual del Cercle d'Economia a Sitges (Barcelona).
Ha considerat que la possibilitat de fer consultes és una de les qüestions sobre les quals no es pot discutir --"ha d'haver-hi consulta", afirma--, i ha sostingut que un altre dels temes capitals que hauria de contenir la reforma de la Carta Magna que proposa és una definició clara de competències entre Estat i comunitats, així com un límit del fons de solidaritat.
López Burniol s'ha referit també a les intervencions que aquest divendres han realitzat en el Cercle el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, i ha dit que mentre el primer es referia en realitat, sense dir-ho, a un Estat confederal, Duran apostava per una relació bilateral, segons ha dit el notari.
Ha rebutjat per a Catalunya un model confederal, malgrat admetre que per la naturalesa de la comunitat catalana i la seva singularitat és l'opció que més s'hi adapta, i ha asseverat que només hi ha dues postures possibles: un Estat federal i la independència.
Segons ha dit, si Catalunya demanés una confederació, se sumarien a ella la resta de comunitats: "Seria reivindicat per altres comunitats i l'última cosa que vull és que l'Estat desaparegui. A l'Estat l'interessa més una Catalunya independent que una confederació", ha afirmat.
"Si tenim clar allò que l'un i l'altre poden cedir, es pot arribar a un acord, o a un arranjament per als pròxims 15 anys", quan les condicions tornaran a canviar, tot manifestant que en política la paraula 'sempre' no existeix.
