BARCELONA 14 gen. (EUROPA PRESS) -
Els familiars de l'actriu Anna Lizaran, així com centenars d'amics, col·legues de la professió i fans han donat un últim adéu a l'artista aquest dilluns en un sentit i emotiu funeral al tanatori de les Corts, abans ser incinerada a Montjuïc.
La cerimònia ha arrencat al voltant al migdia, guiada per la mestra de cerimònies Elisenda Roca, que ha recordat Lizaran com un dona "generosa, divertida, treballadora, tossuda i actorassa", unes paraules a les quals ha seguit una emocionant interpretació de la Serenata 'Sonati de la Rosa' d'Eduard Toldrà per part de la seva neboda violinista Maria Floreda.
Ha pres el relleu el cosí de Lizaran Josep Lluís Merlos, periodista, qui ha assegurat haver sentit gelosia de Lizaran quan tots dos eren petits de les atencions recollides per Anna, cosa que ha dit haver entès de més: "Ana és la més gran, tot en ella és superlatiu".
Destacant la seva faceta més humana, "la seva vida s'ha acabat, precisament, a l'hora que s'acaben les funcions", ha assegurat que Lizaran no ha marxat d'aquest món, sinó que ha anat a fer un 'bitlla' a una altra part.
Les seves paraules han arrencat un sonor aplaudiment dels centenars d'assistents, previ a la interpretació del 'Cant dels Ocells' de Pau Casals per part de la seva neboda.
La vessant més teatral ha arribat amb les paraules de Sergi Belbel, que, amb un to més reposat de l'habitual, ha lamentat que sense ella el teatre no serà el mateix, i dirigint-se a ella ha dit: "Sabies despullar-te davant nostre per despullar les nostres manies".
"Ets la reina de tot, però hi ha alguna cosa en el que ets insuperable: ets la reina del tac perquè ningú sabrà dir tan bé com tu 'merda", ha fet broma Belbel per destacar que Lizaran era verdader geni i figura, i que sense ella, la vida també serà una "bona merda", ha dit.
Després, Jordi Bosch, sabent que Lizaran era amant dels aplaudiments guanyats rèplica a rèplica, ha cantat un 'Bravo' en el seu honor, aixecant un aplaudiment, que per la seva durada i intensitat no ha deixat de recordar les ovacions teatrals.
La cerimònia ha acabat amb una breu projecció de fotos i reproduccions teatrals de la vida de l'artista, que ha suscitat nombrosos somriures entre els assistents, i una interpretació de 'Mare de Déu quan era xiqueta' per part de Marina Rosell.
FAMÍLIA TEATRAL
La plana major de les arts escèniques no ha faltat al funeral de Lizaran, amb cares tan conegudes com les de Julio Manrique, Josep Maria Pou, Ventura Pons i Lluís Homar.
Altres col·legues de professió també s'han acostat a la cita, com Marifè Gil, Eduard Fernàndez, Jordi Millar, Lluís Soler, Montse Guallart, Pere Arquillué, Roger Coma, Oriol Brogi, Rosa Maria Sardà, Carme Sansa i Jordi Banacolacha, entre moltíssims altres.
Manrique ha destacat que Lizarán era "una bèstia" a l'escenari malgrat no haver treballat amb ella, mentre que Pou ha remarcat la injustícia que és que se n'hagi anat tan aviat, en el seu millor moment teatral.
Però el funeral també ha comptat amb el recolzament de polítics i periodistes, amb l'assistència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, entre d'altres.
Mascarell ha explicat haver parlat amb els directors teatrals Lluís Pasqual i Sergi Belbel sobre la possibilitat de preparar un homenatge al costat de la Conselleria: "S'han dit coses, totes són possibles, des de donar nom a alguna sala dels grans teatres a altres iniciatives".
Tot i això, ha puntualitzat que encara no desitgen pensar en això, ja que, ha dit, Ana era massa jove com per pensar-ho, així com massa estimada, com ha demostrat la seva gran família teatral, ha dit.