Promet "amb lleialtat al poble de Catalunya i per l'alliberament dels presos polítics"
BARCELONA, 28 juny (EUROPA PRESS) -
El nou president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha assegurat aquest dijous que treballarà per als municipis de la demarcació, però sense abandonar "mai l'esperança de veure lliure" el poble de Catalunya.
El també alcalde d'Igualada ha dit després del ple extraordinari en què ha pres possessió del càrrec, que ha promès "per imperatiu legal, amb lleialtat al poble de Catalunya i per l'alliberament dels presos polítics i la tornada dels exiliats", als quals ha agraït la seva dignitat, ha dit.
Castells (PDeCAT) ha estat nomenat amb 33 vots a favor, set en blanc, tres en contra i tres nuls --51 diputats formen el ple però s'han emès 46 vots, en urna--, amb suport del PdeCAT i ERC, que tenen un acord de govern, i també del PSC, després que la seva antecessora, Mercè Conesa, renunciés al càrrec per presidir el Port de Barcelona.
Castells ha aplaudit la gestió de Conesa --ha dit que per a ell és un referent de l'àmbit polític municipalista, juntament amb l'anterior president, Salvador Esteve--, i ha valorat positivament l'acord de govern amb ERC, després del qual ha agraït al PSC el seu vot favorable.
TREURE LA "CAPA D'INVISIBILITAT"
El nou president s'ha proposat treure la "capa d'invisibilitat" de la Diputació i ressaltar que ajuda els ajuntaments, grans o petits, per millorar la qualitat de vida i convertir els municipis en el seu conjunt en un territori d'oportunitats, ha dit en roda de premsa després del ple.
Preguntat sobre una concentració de sindicats davant la Diputació per reclamar pagues que consideren que els corresponen, ha assegurat que està en vies de solucionar-se, i ha dit: "Ens preocuparia que fora de la Diputació no hi haguessin manifestacions" perquè significaria que no tenen responsabilitats.
GOVERN DEL PDECAT I ERC
Joan Carles García i Cañizares (PDeCAT) ha assegurat que durant els tres darrers anys hi ha hagut una "gran presidenta" a la institució, i està convençut que Castells farà una gran tasca malgrat que Conesa hagi deixat el llistó molt alt, segons ell, que ha demanat treballar perquè aquest mandat sigui històric per tota la tasca impulsada des de la Diputació.
El republicà Jordi Fàbrega ha agraït que Castells hagi expressat la seva lleialtat al poble català i recordat que líders sobiranistes que haurien acudit en el ple si no estiguessin presos o a l'estranger: "Segurament hem de ser l'únic Estat anomenat democràtic que persegueix electes per practicar de manera pacífica i democràtica les seves activitats".
AVISOS I PETICIONS DE L'OPOSICIÓ
La socialista Pilar Díaz ha lamentat la fórmula amb la qual Castells ha pres possessió, perquè la institució ha d'estar, especialment en determinats moments, "per sobre dels interessos i les defenses partidistes", però ha assegurat que pren la seva paraula d'acatar la llei encara que ho hagi promès per imperatiu legal, i que el PSC serà oposició constructiva per teixir complicitats.
Des d'Entesa, Arnau Funes ha explicat que el seu grup ha votat en blanc però que el defensaran si Castells promou polítiques socials i solucions als problemes dels municipis, encara que havien plantejat sumar amb altres grups, perquè "hi ha escons suficients per tenir un govern d'esquerres", malgrat la qual cosa no s'ha impulsat.
Manuel Reyes (PP) ha demanat a Castells que sigui el president de tots i no de només una part, i que la Diputació no sigui el caixer automàtic de la Generalitat i el procés independentista: "Si governa per a tothom, ens tindrà el seu costat; si pretén dividir-nos, ens tindrà enfront de vostè".
El president del grup de Cs, Miguel Ángel Ibáñez, també ha demanat a Castells treballar per a tothom, sense sobrepassar la línia vermella que considera que suposa l'ús partidista de la institució, per la qual cosa li ha demanat "retornar a la Diputació al necessari espai de la neutralitat, i retirar el llaç groc" de la seva seu.
Des de la CUP, Joaquim Duran ha demanat sensibilitat social i molta capacitat d'escolta al nou president de la Diputació, òrgan que ha criticat per ser una "institució estatal que mostra la repressió de l'Estat espanyol", per la qual cosa ha apostat per abordar la reorganització territorial.
