MADRID, 3 Mar. (INFOSALUS) -
La 'pityriasis capitis' o caspa és una variant mínima de la dermatitis seborreica, una descamació no sempre excessiva de la pell del cuir cabellut. Es diferencia de la dermatitis seborreica en el fet que aquesta malaltia és més inflamatòria i s'estén sovint més enllà dels límits del cuir cabellut, i que representa ja un procés patològic que acostuma a acompanyar-se de picor.
Segons explica a Infosalus la doctora Esther Serra, membre de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), a diferència de la dermatitis seborreica, que pot afectar altres parts del cos, la caspa sempre es troba confinada al cuir cabellut. "La pot patir més de la meitat de la població postpuberal, amb independència de raça o gènere", assenyala la dermatòloga.
A l'origen de la caspa poden existir diversos factors, entre els quals hi ha un creixement excessiu de les poblacions del fong 'Malassezia', un habitant natural del cos humà, que pot contribuir de manera molt potent a la formació de la caspa, tot i que per si mateix no és suficient, ja que es localitza també en el cuir cabellut normal.
La presència de caspa pot també precedir o acompanyar la fase natural de caiguda del cabell i pel que fa a la seva relació amb els lípids epidèrmics, s'ha observat alteració en la caspa, tant en la qualitat com en la composició, assenyala la doctora Serra, especialista del Departament de Dermatologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Alguns símptomes de la caspa poden ser deguts a modificacions a la barrera cutània que condueixen a una hidratació alterada amb una proliferació, maduració i diferenciació atípica dels queratinòcits, les cèl·lules predominants a la capa més superficial de la pell.
Així, com a factors desencadenants de la caspa la doctora Serra assenyala la colonització per 'Malassezia', alteracions hormonals, defectes genètics de la barrera cutània, estrès, ús de productes capil·lars inadequats, radiació UV o producció excessiva de greix, entre d'altres.
DIAGNÒSTIC I SEVERITAT
A l'hora de mesurar la severitat, l'observador expert divideix el cuir cabellut en quadrants, sempre sota condicions de llum estandarditzades, i cada quadrant es valora en graus:
0. Absència de caspa.
1. Sequedat fina a la superfície del cuir cabellut.
2. Poca escamació de potència adherida al cuir cabellut.
3. Descamació moderada fixa al cuir cabellut.
4. Descamació amb molta crosta adherida al cuir cabellut.
5. Crostes severes agrupades en plaques adherides al cuir cabellut.
L'afectació per la caspa també es pot mesurar mitjançant un mètode anomenat 'D-squame', que consisteix a un disc semi-transparent autoadhesiu que es recolza en el cuir cabellut durant uns segons i que després s'analitza mitjançant colorimetria ('Squamometria') i s'examina al microscopi.
Tot i que és una afecció poc definida, ja que existeix poca literatura científica sobre el tema, es considera que la caspa pot ser motiu de preocupació o visita al dermatòleg a partir del grau 3.
"No s'acudeix a consulta quan la caspa és només una qüestió estètica, que es consulta a la perruqueria o a la farmàcia, sinó quan s'observa com un problema al presentar-se per exemple algun èczema seborreic", aclareix Serra.
L'eficàcia dels tractaments es valora en funció de la millora de la descamació sota control visual. "Els estudis realitzats sobre tractament han demostrat que els antimicòtics enfront de les colonitzacions per fongs produeixen una clara millora clínica i que si existeix una recolonització per Malassezia, es condueix un altre cop als símptomes", apunta Serra.
CONTROLAR LA CASPA: MODERAR ELS TRACTAMENTS
Entre els antimicòtics que s'inclouen en els xampús anticaspa s'utilitzen azoles, hidroxipiridones i diversos agents com el piritionat de zinc i el sulfur de seleni. Els xampús amb antimicòtic es consideren medicaments. El coaltar actua com a antiproliferatiu, agent reductor i antipruriginós.
"Els xampús del futur seran aquells que puguin alliberar àcids grassos saturats cap a l'estrat més superficial de la pell des de formulacions amb surfactants suaus que puguin recuperar la barrera cutània i que a més posseeixin activitat antimicrobiana", conclou la dermatòloga.
En els casos en els quals la caspa es tracta d'una qüestió més estètica que de salut, la doctora assenyala que es pot optar pels xampús comercials, que també solen incloure components per al control antifúngic i de la descamació, que pot ocasionar picor. També es pot optar pels productes de farmàcia o parafarmàcia que ajuden a una neteja suau i que no s'acumuli la descamació, i també incorporen antifúngics.
"El més important és utilitzar el xampú anticaspa quan fa falta, una o dues vegades per setmana i utilitzar la resta de dies un xampú més suau de manteniment per evitar un ús excessiu d'aquests productes i ocasionar la irritació de la pell", aclareix Serra sobre un dels errors més freqüents en l'ús d'aquests xampús de tractament.
