BARCELONA, 15 abr. (EUROPA PRESS) -
La capella ardent de l'escriptor i activista cultural català Albert Manent obrirà a les 15.30 hores d'aquest dimarts al tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona, on es farà una cerimònia de comiat a les 11.30 hores d'aquest dimecres, segons han informat a Europa Press fonts pròximes a la família.
L'escriptor, mort aquest dilluns als 83 anys, era fill del poeta Marià Manent, i de molt jove va sentir la vocació literària que el va portar, als 14 anys, a escriure el seu primer poema, 'Cap al tard a Montserrat', que va publicar a la revista 'Agrupació' de la seva escola.
El 1951, Manent (Premià de Dalt, 1930) va publicar el poemari 'La nostra nit' amb pròleg de J.V.Foix i poemes de caràcter patriòtic emmascarats pel simbolisme, i es va interessar per la crítica literària amb col·laboracions a revistes de l'exili, com 'Germanor'.
Va conèixer Jordi Pujol, Joaquim Molas i Max Cahner, i entre les seves col·laboracions destaca l'adaptació al vers modern d'una edició del Poema del Mío Cid (1978) prologada per Dámaso Alonso, i la traducció en vers de 'La tragèdia de Romeu i Julieta' (1969) de Shakespeare, amb pròleg de Carles Soldevila.
Va participar a la segona vaga de tramvies el 1957 i va cofundar la segona etapa de Serra d'Or, fruit de la fusió de 'Germinabit' i de l'antiga revista, dos anys després.
Va ser actiu en la campanya contra el director de 'La Vanguardia', Luis de Galinsoga, i en altres contra la censura i a favor de la cultura catalana que s'anirien intensificant al llarg de la dècada dels anys 60.
Juntament amb el seu amic Max Cahner, el 1970 va començar els estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB) i, des del 1971, es va convertir en un dels redactors externs més importants de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Va ser nomenat director general d'Activitats Artístiques i Literàries de la Conselleria de Cultura de la Generalitat el 1980, càrrec que va ocupar durant vuit anys, i va participar directament en la creació de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Manent, que el 2011 va rebre el Premi d'Honor dels Lletres Catalanes, va escriure biografies dels líders del Noucentisme com Carles Riba (1963), Josep Carner (1969), Jaume Bofill (1972) J.V.Foix (1993), i Entre el 2000 i el 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya
La seva prosa combina la literatura amb la història, i la seva tasca respon a la voluntat de recompondre la història cultural catalana del segle XX amb un interès especial per deixar escrit com vivien i se superaven els obstacles durant el franquisme.
