Fins a l'11 de gener es pot visitar l'exposició al Castell de Montjuic
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)
La Comunitat romanesa a Catalunya és la més nombrosa entre les migrades, l'any 2013 eren 105.564 persones i representaven el 8,9% del total d'immigrants. No obstant, el país és practicament un desconegut que ocupa poc espai a l'agenda informativa i encara menys es coneix el seu passat. Una exposició de Florin Andreescu i d'Andrei Pandele anomenada 'Romania Flashback' ofereix a Barcelona la possibilitat d'apropar-se a l'episodi més destacat de la història recent del país.
Des de l'octubre i fins l'11 de gener es pot veure al Castell de Montjuïc un recull de fotogràfies d'aquests dos autors de Bucarest que mostren com era la Romania de la darrera década del règim encapçalat per Nicolae Ceausescu i també alguns moments de la revolta que va posar fi a la República Socialista de Romania l'any 1989. L'exposició forma part del cicle 'Europa 25', comissariat per Martí Anglada, que repasa com va afectar la caiguda del mur de Berlin a l'URSS i als països satèl·lits de l'Europa oriental.
L'ÚNICA TRANSICIÓ CRUENTA
A finals dels 80 Romania estava sotmesa a forts plans d'austeritat per pagar el deute extern i era percebuda com un dels règims més sòlids de l'Europa Oriental. El lideratge de Ceausescu, conegut com el 'Conductor' o el 'Danubi blau del socialisme', estava molt més centralitzat que a països veins ja que la República no havia passat un procés de 'desestalinització', mantenia una política exterior diferenciada de la URSS i comptava amb la temuda Securitate, la policia secreta del país.
Romania no va escapar dels efectes secundaris de la caiguda del mur de Berlín i tot va canviar en només 6 dies el desembre del 1989. El dia 16 una protesta a la ciutat de Timisoara contra el desnonament d'un capellà (a diverses fotografies es pot veure l'importància de la religió a l'oposició) que havia criticat públicament el Govern dona pas a una revolta anticomunista que s'esten per tota la ciutat durant dies.
Es produeixen enfrontaments entre policia, exèrcit i manifestants que es coneixeran con la 'Matança de Timisoara'. Els mitjans internacionals i clandestins van difondre que el règim havia assassinat 4.000 persones però ara se sap que els morts a tot el país del 16 al 22 de desembre van ser 162.
El 21 de desembre Ceausescu va convocar una assemblea a la capital, Bucarest, per tractar de condemnar els opositors de Timisoara però li cau una esbroncada de la multitut. A partit d'aquest moment la gent va prendre les principals avingudes de la ciutat amb el símbol de la revolució democràtica: la bandera romanesa amb l'escut comunista retallat. Al dia següent, l'exercit es va unir als opositors i el líder escapa en helicòpter amb la seva dona Elena.
LA PRESA DEL PODER
Després de la fugida del 'Conductor' va començar un caos on no hi ha cap estructura de poder viable i on la televisió presa pels opositors i que emet durant les 24 hores des de l'Estudi 4 serà clau. A l'exposició es pot veure el documental 'Exercicis de llibertat', produit per la Televisió Romanesa l'any 2000, on amb imatges de l'època es mostra la successió de proclamacions de govern, recomanacions als manifestants en directe i entrevistes a tota classe de personatges.
També va ser televisat el "judici express" a Nicolae i Elena Ceausescu després de ser capturats el 24 de desembre. La parella va ser condemnada a mort i afusellada per genocidi entre d'altres acusacions. Familiars i fidels al 'Conductor' també van ser detinguts i humiliats a la televisió.
Enmig de la confusió, el mateix 22 de desembre, pren el poder el Front de Salvació Nacional (FSN) liderat l'excomunista Ion Illescu. El FSN era una estructura de nova creació i el seus membres eren comunistes de segona fila del partit i militars dissidents.
Aquesta composició reforça qualsevol de les dues tesis més exteses sobre els esdeveniments: O bé que va ser un cop d'Estat, o bé que va ser un intent d'una part del Partit Comunista de Romania de fer una transició pacífica al estil de Txecoslovaquia que es va descontrolar. De totes maneres, el FSN va pilotar el procés de convocatòria d'eleccions, la redacció d'una constitució i el pas a una societat de mercat.
Amb el triomf del FSN no acaben els enfrontaments. Fins al 26 de desembre continuen els tirotejos protagonitzats per franctiradors, anomenats "terroristes" pels opositors, que ataquen les unitats militars. El degà d'Historia de la Universitat de Bucarest, Adrian Cioroianu, defensa que eren agents de la Securitate fidels al règim socialista.
No obstant, 25 anys després mai s'ha processat ni condemnat a ningú pels fets tot i que es va detenir suposats terroristes durant aquells dies. Les víctimes mortals dels disturbis posteriors a l'arribada del FSN al poder són 942.
LA CASA DEL POBLE I LA FIRA
L'exposició també mostra la quotidianitat de la societat romanesa dels 80. Pandele combina la fotografia amb la seva professió com a arquitecte i pot ser per això la seva mostra se centra més en aspectes urbans: el tramvia, les cues per aconseguir aliments, els edificis de l'estil arquitectònic del Realisme Socialista...
Per exemple, Pandele immortalitza la construcció d'un enorme palau anomenat 'La Casa del Poble' que va suposar l'enderrocament de tot un barri del centre de Bucarest i va ser un dels detonants de les protestes.
Per la seva banda, Andreescu se centra més en la perifèria de la societat, que ell mateix ha explicat que li apassiona. A les seves fotografies prèvies a la revolta apareixen gitanos, la fira o ancians de poblacions rurals. Gairebé tot són retrats amb protagonistes concrets i també mostra a treballadors industrials en el seu lloc de feina. Cap dels dos fotògrafs era professional en aquell moment i encara que no estava prohibit fer fotografies sí que van haver d'esquivar la censura de la Securitate.
