BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -
Un de cada tres pacients diagnosticats amb Alzheimer es considera autosuficient i amb capacitat plena per fer les tasques diàries, i és que la falta de consciència de la malaltia i dels seus dèficits és un trastorn que rep el nom d'anosognòsia i té conseqüències negatives, tant a nivell individual com social.
L'anosognòsia en la malaltia d'Alzheimer ha estat una de les temàtiques que es tracten a les XIX Jornades d'Actualització en Psicogeriatria, organitzades per l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries i que reuneixen, entre aquest divendres i dissabte a l'Hospital Sant Rafael de Barcelona, més de 150 professionals d'àmbit nacional i internacional.
La presència d'aquest trastorn en les persones amb Alzheimer està associada a la gravetat de la demència, de manera que com més deteriorament cognitiu hi ha, menys conscient és l'individu de les seves limitacions.
Així, si la prevalença de la anosognòsia en estats inicials de la malaltia se situa entorn del 20% dels casos, en fases més moderades augmenta fins a arribar a més de la meitat i, quan la demència és greu, la pèrdua neuronal i el deteriorament cognitiu associat comporten que sigui molt difícil distingir l'anosognòsia del dèficit en si.
El tècnic de la Unitat d'Investigació de l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona, Oriol Turró, ha explicat que la presència d'anosognòsia en les fases inicials de la malaltia pot implicar un retard en l'accés als serveis mèdics especialitzats a causa de la negació per part del pacient de l'existència de dificultats en la seva rutina diària.
"També pot comportar l'oposició del malalt a seguir el tractament farmacològic i no farmacològic, i pot arribar a amagar la medicació i neganr-se a assistir a les visites mèdiques, en alguns casos", afirma l'especialista.
Les persones amb Alzheimer i anosognòsia poden portar a terme conductes de risc per al propi pacient i per a tercers, com conduir o sortir a passejar lluny de les zones habituals, com també accions de compravenda impulsives.
Les diferents repercussions d'aquest trastorn provoquen que els cuidadors hagin de dedicar més temps a la supervisió, control i assistència del malalt i que, sovint, hagin d'enfrontar-s'hi, per exemple, perquè es prengui la medicació.
