La XXIX Assemblea general de l'entitat aposta per reformar el marc legal dels governs locals
GIRONA, 17 juny (EUROPA PRESS) -
La presidenta de l'Assemblea Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Meritxell Budó, ha reclamat aquest dimarts un finançament just i estructural per als municipis i entitats locals: "Hem arribat al límit".
Ho ha dit en la clausura de la XXIX Assemblea general ordinària de l'ACM, que ha reunit més de 100 alcaldes catalans a l'Ateneu de Banyoles (Girona), i a la qual també han assistit el president del Parlament, Josep Rull, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro.
S'ha aprovat una proposta de resolució que demana una reforma estructural del marc legal i financer dels governs locals, s'ha presentat l'informe de gestió del 2025 i s'ha validat el pressupost per al 2026.
"PRESSIÓ INSTITUCIONAL"
Sobre la necessitat de millorar el finançament local, Budó ha explicat la "pressió institucional" de l'ACM davant el Congrés i amb la Generalitat per reclamar una profunda reforma del sistema de finançament i perquè es reconegui el paper dels consells comarcals.
Entre les principals demandes, ha situat l'aprovació dels lliuraments a compte del 2025 i la liquidació del 2023, la possibilitat de fer servir el superàvit municipal, l'activació de fons extraordinaris per a consells comarcals i desplegar l'Estatut dels Municipis Rurals.
"Cal estabilitat jurídica i financera per garantir serveis de qualitat i equitat territorial, més enllà de la conjuntura política o de les majories parlamentàries del moment", ha argumentat el vicepresident de l'entitat, Jaume Oliveras.
La resolució reclama a més un nou contracte-programa de serveis socials per als pròxims anys, concertar amb el territori polítiques d'ocupació, desplegar el cicle educatiu 0-3 anys i eliminar distincions entre el transport escolar obligatori i no obligatori.
"MODEL CENTRALITZAT"
Budó ha destacat a més l'aposta de l'ACM per internacionalitzar els municipis catalans i ha demanat "superar el model centralitzat de país" i reconèixer el paper metropolità de ciutats com Girona, Lleida, Tarragona, Manresa (Barcelona) i Vic (Barcelona).
"Rebutgem una Catalunya amb centre i perifèria. Apostem per una Catalunya cooperativa, on cada ciutat, vila i comarca tingui veu, lideratge i serveis de qualitat", ha expressat.
RULL I SZAPIRO
Per la seva banda, Rull ha aplaudit l'estratègia de projecció internacional de l'ACM perquè la seva veu sigui escoltada, en les seves paraules, i ha destacat l'interès de qüestions com l'emergència climàtica o l'habitatge per al món local: "Són temes que estan en l'agenda política de moltíssims municipis europeus, governs i parlaments del món".
Finalment, Szapiro ha considerat rellevant el paper dels ajuntaments per "oferir solucions locals a reptes globals com la mobilitat sostenible, l'habitatge, la gestió de residus o la bretxa digital", reptes que ha apuntat que s'abordaran en el nou Marc Financer Plurianual (MFP) de la Unió Europea.
