MADRID, 11 Nov. (INFOSALUS) -
Una de les imatges més evocadores d'aquestes dates i de les baixes temperatures que les acompanyen són les brases i el fum blanc que emana del rostidor de carrer de castanyes en les nits més fredes de l'any.
Entre la categoria de la fruita seca, aquesta ocupa un lloc molt especial perquè, encara que en forma part, té característiques pròpies que la fan molt diferent, com el seu baix poder calòric o la seva semblança en hidrats de carboni amb els cereals.
Segons explica a Infosalus Ángeles Carbajal, professora de Nutrició de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid, la castanya és el fruit de l'arbre 'Castanea sativa', que creix en zones humides i fresques, per la qual cosa la majoria de les castanyes que es prenen a Espanya procedeixen de les regions del nord, com Galícia, Lleó, el País Basc, Astúries o Cantàbria, entre d'altres.
"Es mengen a les nostres terres des de fa segles i se les va arribar a conèixer com el 'pa dels pobres', atès que després d'assecar-se se'n feia farina en zones on no existien altres alternatives --i és que cal recordar que la patata i el blat de moro van arribar a Espanya cap al segle XVIII", assenyala Carbajal.
La professora recorda que les castanyes són el centre de tradicions ancestrals com la Castanyada o el Magosto, que se celebra a finals d'octubre i principis de novembre a les localitats del nord d'Espanya. Són festes que conviden a compartir aquests fruits en comunitat i que s'acompanyen de les simbòliques fogueres i el foc per a la seva preparació.
PROPIETATS DE LES CASTANYES
La meitat de la castanya és aigua, causa del seu baix valor calòric, i gairebé l'altra meitat (42-44%) són hidrats de carboni, principalment complexos amb baix índex glucèmic i que porten a digestions més lentes. Les castanyes, després de caure de l'arbre van transformant els seus hidrats en sucres, la qual cosa les fa més dolces passada una setmana o deu dies després de la seva recol·lecció. De la mateixa manera, quan es rosteixen o cuinen s'endolceixen per la hidròlisi dels seus hidrats de carboni.
La castanya posseeix una mica de proteïna i una mica de greix (1-2%), però no en valors tan elevats com altres fruites seques com les nous, les ametlles i les avellanes, que en la seva meitat estan constituïdes per greixos que, per molt que siguin saludables, suposen una aportació calòrica extra.
Això sí, aquesta qualitat fa que les racions que es prenen d'aquesta fruita seca siguin més reduïdes, ja que els greixos sadollen més que en el cas de les castanyes. Cent grams de castanyes (unes 10 castanyes en una paperina de les rostides) tenen només unes 200 calories.
Pel que fa als minerals, les castanyes contenen petites quantitats de calci, ferro i magnesi, encara que la seva aportació més important i destacada és la del potassi, i una altra de les seves qualitats és que contenen molt poc sodi. "Això les converteix en un substitut molt bo i més saludable de les patates fregides, no només pel seu baix valor calòric sinó per la mínima quantitat de sal que aporten", assenyala Carbajal.
També són destacables la vitamina C i l'àcid fòlic, encara que quan es cuinen els seus valors es poden perdre completament en el primer cas o veure's reduïts a la meitat en el segon. Un altre component destacable de les castanyes és el seu contingut en fibra (5-8%) que pot convertir aquesta peculiar fruita seca en un aliat en la dieta per prevenir el restrenyiment.
Existeixen pocs estudis sobre els antioxidants, els fitoquímics presents en les castanyes. S'han aïllat compostos fenòlics, flavonoides, catequines, components bioactius amb un important poder antioxidant i antiinflamatori que es consideren preventius de malalties cròniques cardiovasculars i metabòliques com la hipertensió i la diabetis.
Per la seva composició, el consum de castanyes no suposa riscos per a cap tipus de població en concret excepte en casos d'al·lèrgies o intoleràncies individuals. Quan es cuinen, part dels seus hidrats de carboni es converteixen en sucres i existeixen preparacions com les castanyes confitades ('marron glacé' en la seva expressió francesa), preparades en successives capes d'almívar, que sí que suposen una important aportació calòrica o restriccions als diabètics. No obstant això, en cru, cuites o rostides constitueixen un menjar entre hores deliciós i baix en calories.
LES CASTANYES 'BOGES' DELS 'FALSOS' CASTANYERS
El fruit de l''Aesculus hippocastanum' o castanyer d'Índies (com també se'l coneix malgrat no procedir de tals terres) és molt semblant al de la castanya comestible. Es tracta d'un arbre diferent però que a causa dels seus fruits similars als del 'Castanea sativa' té l'apel·latiu de 'fals' castanyer.
Aquestes castanyes no comestibles pel seu gust amarg també s'anomenen 'boges', si bé les substàncies tòxiques que poden portar per a l'ésser humà requeririen de grans quantitats per produir efectes perniciosos sobre la salut de l'organisme.
"L'arrel 'singloto' de la denominació d'aquest arbre fa referència al fet que aquests fruits de sabor amarg i no comestibles pels humans similars a les castanyes s'utilitzaven com a aliment per als cavalls i altres animals de la granja", explica Carbajal.
A les parafarmàcies és possible trobar extractes o infusions dels fruits, fulles i escorces de l''Aesculus hippocastanum' per millorar la circulació de la sang i alleujar condicions com les varius i les hemorroides.
