Publicat 9/9/2020 21:40:40 +02:00CET

Biografia.- El Pare Manel, sacerdot heterodox entregat als barris marginals

BARCELONA, 9 set. (EUROPA PRESS) -

El sacerdot Manel Pousa Engroñat, conegut com Pare Manel, ha destacat pel seu treball incansable a favor de les persones en situació marginal en barris barcelonins, un sacerdoci heterodox i el seu activisme polític a favor de la independència de Catalunya.

Fill de barcelonins, va néixer a Granada el 19 de maig de 1945 i va ser ordenat sacerdot el 1975 a Barcelona, on va centrar als barris de Verdum, Roquetes i la Trinitat gran part de la seva tasca social, que es va estendre també a les presons i ho va portar a dirigir un 'esplai' parroquial.

En 2004 va crear la Fundació Pare Manel per treballar amb persones vulnerables i també va organitzar anualment la tradicional gala solidària 'Guanya't el cel amb el Pare Manel', una col·lecta que es va començar a gestar en 1997 i que recapta fons per a l'acció social de l'entitat.

La fundació i la gala van créixer amb el suport d'artistes com Joan Manuel Serrat, Pepe Rubianes, Tortell Poltrona, Sergi López, Miguel Ríos, Joan-Lluís Bozzo i Tricicle, l'exfutbolista José Mari Bakero, així com el seu amic d'infància Carles Flavià, 'showman' i antic sacerdot ja mort.

El seu treball compta amb reconeixements institucionals com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona --tots dos en 2009-- i el Premi al Civisme i Ciutadania i Virtut Civil de la Generalitat (2016), al costat de guardons socials com el Premi Amics de la Gent Gran 2016, amb el qual l'entitat va reconèixer la seva "contribució social incansable".

CANDIDATURA DE JxSÍ

Va participar també en l'àmbit polític, sumant-se a la candidatura de JxSí en les eleccions autonòmiques de 2015, com a cuarto suplent en la llista per Barcelona, així com en mobilitzacions independentistes amb motiu de la Diada organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural en 2014 i 2015, al costat d'altres personalitats.

En 2011, el periodista Francesc Buxeda el va biografiar en el llibre 'Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel' (Angle Editorial), que, en format de llarga entrevista, destaca el seu treball diari per combatre la marginació social, des d'una condició de religiós a la qual no volia renunciar a pesar que la seva lluita xoqués amb alguns eclesiàstics.

La biografia va resultar polèmica entre alguns sectors perquè Pousa va relatar que tenia una "amiga especial", encara que no convivien ni mantenien relacions sexuals, i que va pagar un avortament per evitar el dessagnat d'una jove, per la qual cosa l'Arquebisbat de Barcelona va iniciar un procés administratiu d'excomunió en 2011, que finalment va desestimar en considerar que no va tenir complicitat principal.

UNITAT SENSE UNIFORMITAT

"He viscut, viu i vull viure la meva fe dins de l'Església, però a la meva manera. No confonc l'unitat amb l'uniformitat", va explicar el Pari Manel en el pròleg que va escriure per al llibre, en el qual va afegir que no volia pontificar ni convèncer a ningú de res i defensava la pluralitat.

En la publicació, que va ser guardonada amb el premi La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural, es va declarar enamorat dels barris barcelonins en els quals va treballar, de la Barceloneta, dels esportius Club Natació Barcelona i Club Esportiu Europa, així com de la seva família i amics.

"Els petons i les carícies que sempre vaig veure entre el meu pare i la meva mare em van ajudar a entendre, ja des de l'inici, que el Natural no és enemic ni contrari del Sobrenatural", afirmava en el pròleg, on agraïa també als seus companys sacerdots i creients que ho van acceptar com és.

El religiós Adrià Trescents, director de La Salle Barceloneta, va ser para Pousa un referent per la seva estima a l'Església i la seva capacitat per fer les coses a la seva manera, al costat de la seva gent: "Jo voldria acabar com ell: al peu del canó", va afirmar en el pròleg.

Contador