BARCELONA 14 nov. (EUROPA PRESS) -
Josep Pernau va ser un dels periodistes catalans amb més trajectòria i més diversa, i protagonista en la creació d'entitats i grups en defensa dels valors democràtics de la professió.
Va néixer a Lleida el 1930, i amb 22 anys va ingressar a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona.
El seu pare va morir durant la Guerra Civil, i la imatge de la seva mare plorant davant del cos abatut del seu progenitor és molt coneguda, ja que és una de les fotos que el català Agustí Centelles va fer durant el conflicte.
La instantània va ser presa el 3 de novembre de 1937, l'endemà del primer bombardeig franquista sobre Lleida, en què va perdre el seu pare.
Quan els fills de Centelles van vendre el fons del fotògraf català al Ministeri de Cultura, a finals del 2009, el fill de Josep Pernau, Gabriel, va publicar una carta al diari 'El Periódico de Catalunya', en què assenyalava el dolor que sentia la seva família, i especialment el seu pare, en veure-la reproduïda constantment en els mitjans, tot i que reconeixia que s'havia convertit en un símbol i en patrimoni històric comú.
El 1966, Pernau va cofundar el Grup Democràtic de Periodistes, i durant la transició va ser president de l'Associació de Premsa de Barcelona.
Durant la seva carrera va presidir diverses associacions, tant catalanes com estatals, que treballen per la defensa del periodisme.
Així, entre 1991 i 1997 va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) i també va presidir la Federació d'Associacions de la Premsa d'Espanya (FAPE).
Va ser un dels promotors del Codi Deontològic dels periodistes i del Consell de la Informació de Catalunya.
Va treballar a TeleExprés, 'Mundo Diario', 'El Correo Catalán' i 'El Periódico de Catalunya', on es va fer veterana la seva columna 'Opus Mei' i va mantenir columna diària després de la seva jubilació, el maig de 2001, amb 71 anys. També va ser director del 'Diari de Barcelona'.
Com a resultat de la seva tasca periodística, va rebre el premi Ortega y Gasset i el Ciutat de Barcelona de Periodisme --tots dos el 1991--, el Josep Maria Lladó a la Llibertat d'Expressió (2002), i la Creu de Sant Jordi i el Premi Manuel Vázquez Montalbán el 2005.
La seva escriptura va sobrepassar els mitjans de comunicació i va escriure diversos llibres, com 'Història mundial desde 1939' i 'Diari de la caiguda de Barcelona'. També és obra seva el programa televisiu 'Los niños del 36'.
