Actualitzat 25/06/2014 11:31

Ana María Matute, narradora de la infantesa de la postguerra i tercera dona en la RAE

La escritora Ana María Matute en 2009
Europa Press

BARCELONA, 25 juny (EUROPA PRESS) -

L'escriptora Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 1925), guanyadora de gairebé tots els premis nacionals de lletres i literatura --entre els quals hi ha el Premi Cervantes, el Planeta i el Nacional de Literatura--, ha destacat per narrar la postguerra espanyola des del punt de vista dels nens i per ser la tercera dona a ingressar en la Real Academia Española (RAE) en els seus 300 anys d'història.

Nena precoç, Matute va escriure la seva primera novel·la amb 17 anys, 'Petit teatre', amb la qual va guanyar el III Premi Planeta el 1954.

Acostumava a dir que la infantesa, lluny de ser una etapa, era un món complet en si mateix, i la mirada infantil dels "nens sorpresos" que presencien les desgràcies de la Guerra Civil en moltes de les seves obres és realista i carregada d'emocions.

Donada a escriure trilogies, la més famosa va ser 'Els mercaders', integrada per 'Primera memòria', 'Els soldats ploren de nit' i 'El parany', i dominada per la Guerra Civil i la seva societat materialista; en conjunt la seva trentena d'obres s'ha traduït a 23 idiomes.

A més de la Guerra Civil, l'Edat Mitjana va ser un tema obsessiu per a Matute: 'La torre vigía' es considera la primera obra en la qual Matute canvia l'ambientació de postguerra per la medieval, que va mantenir en 'Oblidat rei Gudú' (1997) i 'Aranmanoth' (2000), els seus llibres més recents i amb els quals va trencar un llarg silenci literari.

En canvi la seva última novel·la, 'Paraíso deshabitado' (2008) reprèn la temàtica infantil, desvinculada ja dels horrors de la guerra però marcada per la falta d'amor entre els seus pares, per la qual cosa la protagonista es refugia en un món interior ple d'amics imaginaris.

LA VIDA EN LA SEVA OBRA

En gairebé totes les obres de Matute es pot entreveure alguna pinzellada de la seva vida, no només en les quals s'ambienten en la Guerra Civil: a començament dels anys 60 va escriure 'Històries de l'Artàmila', 'A mitad del camino' i 'El riu', llibres autobiogràfics en els quals rememora la infantesa i el món rural de Mansilla de la Sierra, poble de La Rioja on va viure amb els seus avis un temps després de patir una greu malaltia.

Ana María va ser la segona de cinc fills d'una família catalana de la petita burgesia, molt religiosa.

El pare posseïa una fàbrica de paraigua i viatjava sovint per Europa; en els seus relats va poder haver-se inspirat la imaginativa filla, que ha començat escrivint contes que ella mateixa il·lustrava.

I contes va escriure ja en ferm després del naixement del seu fill Juan Pablo el 1954, fruit del seu matrimoni amb l'escriptor Ramón Eugenio de Goicoechea (del qual es va separar el 1963), que va desencadenar l'obra infantil de l'autora, contes dedicats en la seva majoria al seu fill.

PREMIS

A les portes va estar de guanyar el Nobel de Literatura quan va ser candidata el 1976; tot i això, Matute va acaparar multitud de premis, gairebé tots els nacionals concedits a les lletres i la literatura.

El 1959 va aconseguir el Premi Nacional de Literatura amb 'Els fills morts' -novel·la premiada també amb el de la Crítica del 1958-- i el Premi Nadal amb 'Primera memòria', del qual ja havia quedat semifinalista el 1949 amb 'Luciérnagas' --la censura li va impedir publicar-la--.

El 1984 va ser Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per 'Només un peu descalzo, el 2006 va rebre el Premi Terenci Moix, el 2007 Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i el 2010 el Premi Cervantes, últims guardons que va obtenir en vida.

Altres guardons que també va recollir han estat el Cafè Gijón el 1952 amb 'Festa al nord-oest', el Premi Festenrath de la RAE el 1962 amb 'Els soldats ploren de nit' i el Premi Lazarillo de literatura infantil el 1965 per 'El polizón de Ulises'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés