Arriba després del pacte d'ERC amb el Govern central per transferir a la Generalitat infraestructures de Rodalies
BARCELONA, 25 nov. (EUROPA PRESS) -
La secretria d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera, i el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, encapalaran aquest divendres la reunió de la comissió bilateral d'Infraestructures entre el Govern i la Generalitat, que se celebrar a la seu del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma).
Per part de la Generalitat assistiran la secretria general de Presidncia, Núria Conca; el secretari general de Vicepresidncia i Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font; el secretari general d'Economia, Jordi Cabrafiga; el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Bernat Costas; el president de l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), Lluís Soler, i la presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Olga Arnau.
La reunió tindr com a principal punt el possible trasps de recursos financers de Rodalies i arriba dies després que ERC hagi pactat la transferncia de les seves infraestructures a canvi del seu suport als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2022.
En concret, es preveu que debatin sobre el trasps dels fons per finanar les operacions de Renfe en els serveis de Rodalies i Regionals.
Segons va explicar ERC, l'acord amb el Govern inclou iniciar els trmits per realitzar el "trasps íntegre" de la gestió de Rodalies a la Generalitat.
Aquest possible trasps va ser la causa de la vaga de maquinistes entre finals de setembre i principis d'octubre convocada pel sindicat Semaf, que no volien ser traslladats i dependre de la Generalitat.
A l'octubre, la Generalitat va acordar assumir el servei de Rodalies de Lleida a través de Ferrocarrils de Generalitat de Catalunya (FGC), que es preveu que operi les línies RL3 i RL4 a partir de 2024, un servei pel qual preveu adquirir quatre nous trens perqu la freqüncia de pas entre Lleida i Cervera passi de sis a 12 viatges, mentre que el tram de Cervera i Manresa (Barcelona) passar de tres a cinc.
En l'actualitat, la Generalitat ja és la titular del servei de Rodalies en el seu mbit territorial i té la potestat de definir els serveis que es presta a Catalunya, així com les tarifes de tots aquests trens considerats Obligació de Servei Públic (Rodalies i Mitja Distncia).
PLA D'ACCIÓ IMMEDIATA
El passat 8 d'octubre, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va assegurar que el trasps del servei de Rodalies a la Generalitat no era "una qüestió que estigui damunt de la taula".
La prpia ministra va anunciar divendres passat l'engegada d'un Pla d'Acció immediata per Rodalies "amb un horitzó temporal delimitat des de novembre i que Renfe desplegar fins a l'estiu de 2022".
El pla inclour "millores per reforar la sensació de seguretat de les persones, la seva percepció del servei i de l'atenció que reben, i també millores en la qualitat i accessibilitat del servei de les estacions, de trens i de les prpies infraestructures".
Entre les accions es troba la installació de lectors de codis en els accessos de 66 estacions, l'adjudicació de la renovació integral de set estacions, la renovació de catenria i infraestructures de diversos trams de la xarxa i la posada en servei de la nova estació de Sant Andreu Comtal (Barcelona).
AEROPORT I CARRETERES, FORA DE LA TAULA
A part de Rodalies, quedaran fora de la reunió de la bilateral assumptes encara per resoldre com l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat o el futur model de pagament en les autopistes que la Unió Europea (UE) exigeix que s'implementi abans de 2024.
El passat 2 d'agost, la Comissió Bilateral entre tots dos Executius va acordar de forma verbal l'ampliació de la infraestructura amb una inversió de 1.700 milions d'euros, encara que aquest acord segellat entre la ministra i Puigneró va generar tensions entre els socis de l'Executiu catal.
Per aquest motiu, el 8 de setembre Raquel Sánchez va anunciar la suspensió d'aquesta inversió a causa de la "falta de confiana" del Govern en aquesta inversió, i posteriorment el Govern la va descartar.
D'altra banda, el passat 1 de setembre es van aixecar els peatges de les autopistes AP-7, AP-2, C-33 i C-32 nord, per la qual cosa des de llavors a Catalunya solament es mantenen quatre peatges en carreteres gestionades per la Generalitat, que es mantindran fins el 2037 i 2039.
No obstant aix, la Unió Europea exigeix que totes les autopistes siguin de pagament en 2024 i encara que el Govern ja ha manifestat que no seran peatges com els existents fins al moment, la Generalitat ha reclamat que se li expliqui quin el nou model per adaptar els de les vies que encara són de pagament.
DILEG I PRESSUPOSATS
Aquesta reunió sobre infraestructures arriba després de la comissió bilateral d'agost per també després de la celebració de la taula de dileg del passat 15 de setembre en el Palau de la Generalitat, marcada per l'absncia de Junts.
Aquell mateix dia, també es van reunir prviament el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragons, la primera trobada des de febrer de 2020.
La trobada d'aquest divendres arriba en la mateixa setmana que els Pressupostos de la Generalitat per 2022 han iniciat el seu trmit parlamentari, en el qual s'ha desencallat els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona i que el Congrés dels Diputats ha aprovat els PGE.
