Publicat 24/10/2017 17:07

Barcelona retira plaques franquistes d'edificis de Sant Andreu, Sant Martí, Eixample i Sants-Montjuïc

Placa de l'Institut Públic d'Habitatge del franquisme a Barcelona
AJUNTAMENT DE BARCELONA

BARCELONA 24 oct. (EUROPA PRESS) -

Els districtes barcelonins de Sant Andreu, Sant Martí, l'Eixample i Sants-Montjuïc han iniciat els treballs per retirar un total de 570 plaques de l'antic Institut Públic d'Habitatge de l'època franquista, sumant-se als de Gràcia i Nou Barris, que ja van dur a terme la retirada.

Preveuen acabar la retirada d'aquestes plaques d'edificis durant aquesta tardor, després d'haver elaborat un cens d'aquests elements amb simbologia franquista i haver comunicat per carta els veïns dels edificis la voluntat de retirar-los, ha detallat el consistori aquest dimarts en un comunicat.

L'Ajuntament es fa càrrec dels costos de la retirada i l'arranjament de l'espai en el qual estaven situades les plaques, que es conservaran al Museu d'Història de Barcelona (Muhba) i en districtes, excepte en els casos en què els veïns han expressat la voluntat de quedar-se-les.

El districte de l'Eixample preveu retirar 177 plaques; el de Sant Andreu, 128; en Sant Martí, 150, i a Sants-Montjuïc, 162, de les quals només 117 contenien simbologia franquista i legalment es podien retirar, i una comunitat es va oposar, per la qual cosa es van comptabilitzar 116 plaques en aquest districte.

ALTRES DISTRICTES

El cens d'edificis amb plaques a Les Corts és de 34, de les quals 26 ja han estat notificades ---preveu executar la retirada a finals d'any--, mentre que a Ciutat Vella la presència d'aquestes plaques amb simbologia franquista és residual.

El districte d'Horta-Guinardó ha actualitzat el cens de plaques i n'ha comptabilitzat 258, que es retiraran previsiblement durant l'últim trimestre; Sarrià-Sant Gervasi està acabant l'expedient per retirar les primeres 130 de les 230 que hi ha al districte.

El Govern d'Ada Colau, mitjançant el Comissionat de Programes de Memòria, pretén fer visible la memòria històrica i el rebuig al franquisme, i considera que les referències franquistes a l'espai públic "són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat".

Contingut patrocinat