El Govern municipal exigeix una resposta conjunta de les administracions davant el sensellarisme
BARCELONA, 17 maig (EUROPA PRESS) -
El sisè recompte de la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar (Xapsll) ha registrat entre les 22 i les 2 de la matinada d'aquest dijous 956 persones dormint als carrers de Barcelona i 2.099 allotjades en equipaments, segons ha anunciat aquest dijous la portaveu de la Xarxa Maite Mauricio.
En roda de premsa, el portaveu de la Xapsll Joaquim Corral ha explicat que un total de 925 voluntaris --dividits en 287 grups-- han recorregut Barcelona des dels 13 punts de trobada, una activitat organitzada per les 38 entitats que conformen la Xarxa, i ha destacat que gairebé el 50% d'aquests voluntaris eren nous.
La tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha assegurat que Barcelona és una ciutat d'acolliment oberta que té voluntat d'atendre a les persones sense llar, i ha reivindicat que "és necessària una resposta conjunta de les administracions per dur a terme noves polítiques d'habitatge i un control dels preus del lloguer per combatre el sensellarisme".
Segons creu, la pobresa és un problema present al país i a Europa, per això "és important abordar-la des de la corresponsabilitat de totes les administracions", i ha avançat que, a partir de la radiografia feta aquest dijous, les institucions han de marcar les seves línies de treball.
Per la seva banda, Mauricio ha manifestat que els països que aconsegueixen combatre el sensellarisme són els que tenen polítiques d'Estat pel que fa a matèria d'habitatge, per la qual cosa Ortiz ha criticat que el Govern no té "ni un euro" pressupostat per l'Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar.
POCA VARIACIÓ PEL QUE FA A L'ANY 2017
Corral ha apuntat que la xifra de 2018 és similar a la de 2017, quan es van comptabilitzar 1.026 persones dormint al carrer i 2.006 en recursos residencials de la Xapsll o equipaments municipals i, pel referent als assentaments, el 2017 es va registrar una mitjana de 444 persones vivint-hi i en el primer trimestre de 2018 ha pujat a 536 persones.
"Aquest recompte és la foto d'una sola nit, efectivament hi ha una reducció a alguns barris, però un increment a uns altres", i Ortiz ha afegit que no són dades optimistes perquè demostren que la pobresa continua existint a Barcelona.
EXPLICACIÓ MULTICAUSAL
Maurici ha assenyalat que "hi ha moltes causes que podrien explicar aquestes xifres i és necessari una anàlisi profunda i qualitativa per extreure'n conclusions", no obstant això, ha assegurat que l'atenció als sense sostre --per part de l'Ajuntament i entitats-- ha crescut, i ha dit que el nombre de persones que dormen en recursos residencials ha passat d'1.190 persones el 2008 a 2.099 el 2018.
Ortiz ha determinat que hi ha tres factors "clars" que estan relacionats amb la creixent exclusió residencial: l'augment del preu del lloguer, la inexistència d'un parc públic d'habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials, i la precarització del mercat laboral.
La tinent d'alcaldia ha dit que l'Ajuntament ha demanat "reiteradament una llei que permeti fixar límits al preu del lloguer, a l'augment del salari mínim i a la derogació de l'última reforma laboral", i ha afegit que juntament amb altres entitats han iniciat el 'Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020', que vincula les polítiques socials amb les d'habitatge.
"La despesa municipal anual en serveis d'atenció a persones sense llar ha passat de 26,85 milions d'euros anuals el 2015 a 34,21 milions el 2018", i ha matisat que s'invertiran 11 milions d'euros en les reformes de centres de primer acolliment en diversos punts de la ciutat.
UNA INICIATIVA QUE PRETÉN CRÉIXER
Ortiz ha destacat el lideratge de Barcelona a l'hora d'impulsar el Recompte 2018 --ha estat el tercer any consecutiu que la Xapsll ha comptat amb el suport del consistori--, a la qual cosa Corral ha manifestat que un dels objectius d'aquesta iniciativa és "animar a altres municipis a organitzar de forma autònoma recomptes com aquest".
El portaveu ha afegit que la intenció final seria fer recomptes a tot el país per estudiar les fluctuacions entre territoris per després dissenyar recursos a tot el país i treballar la prevenció, i ha lamentat que el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona s'hagi vist paralitzat "a causa de la situació política".