BARCELONA, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha interposat una querella contra sis magistrats que van empresonar un total de 533 persones LGTBI durant el franquisme per la seva orientació sexual, la qual cosa va comportar la seva reclusió a la presó Model de la capital catalana.
En una roda de premsa aquest dilluns, el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha explicat que la querella segueix el seu curs a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i ha explicat que el consistori reconeix i acompanya la feina de les entitats LGTBI que lluiten per reparar aquests "crims".
"Ens sembla rellevant posar el focus en els magistrats. Difícilment es pot regenerar el sistema si no ret comptes per la seva col·laboració amb el règim franquista. No va haver-hi depuració en la Policia ni en l'aparell judicial", ha assegurat Asens.
El regidor ha recordat que la 'Ley de Vagos y Maleantes' del 1933 va incloure la repressió de persones homosexuals en la reforma de l'any 1954, i ha assenyalat que el 1970 es va aprovar la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que va suposar una repressió més gran contra les persones homosexuals i transexuals.
DIFONDRE LA INICIATIVA
Asens ha dit que l'objectiu de la querella és difondre la iniciativa i que els afectats es posin en contacte amb l'Ajuntament perquè se'ls pugui assessorar sobre els seus drets i que es puguin presentar en la causa, en una acció que s'ha promogut conjuntament amb la regidoria de Feminismes de Barcelona.
Preguntat per la premsa sobre la possibilitat que els magistrats hagin mort, el tinent d'alcalde ha apuntat que les principals querelles són a partir del 1970, però que una de les primeres sentències que s'han recopilat era del 1956: "No sabem si estan vius. És una de les primeres diligències que s'hauran de fer".
Així mateix, ha detallat que aquesta querella forma part del litigi estratègic de l'Ajuntament de Barcelona, que també presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil.
TESTIMONIS DIRECTES
En l'acte hi han assistit testimonis directes d'aquells fets, com Silvia Reyes, que ha assegurat que li demanaven amagar que era transexual per obtenir una feina: "No vam tenir cap altra alternativa que la de dedicar-nos a la prostitució", ha explicat, i ha dit que va estar retinguda a diverses comissaries en 28 ocasions per la seva condició sexual.
A la roda de premsa també hi han assistit representants d'entitats de l'àmbit LGTBI com el Consell LGTBI de Barcelona, l'Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Inmigrants (ACATHI), l'Associació de Transexuala i Intersexuals de Catalunya (ATC), el Casal Lambda, i el Grup d'Amics Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals, entre d'altres.
