Municipis catalans apliquen solucions imaginatives per evitar sostraccions
BARCELONA/LLEIDA, 27 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha perdut un mínim de 39.000 euros per mobiliari urbà que ha estat robat, com baranes al barri de Roquetes i elements antibolcada instal·lats a contenidors de barris de muntanya perquè els senglars no els tirin a terra.
Es tracta només de dos exemples d'un problema que han d'afrontar diversos municipis catalans: els robatoris de mobiliari urbà de material cobejat en plena crisis, com el metall en aquests dos casos, perquè es pot revendre al mercat a bon preu.
A la capital catalana, el robatori de baranes al barri de Roquetes, al districte de Nou Barris, ha obligat el consistori a gastar 11.000 euros a reposar-les o reparar-les en els últims sis mesos, han informat a Europa Press fonts municipals.
Durant aquest temps hi ha hagut set actuacions municipals d'aquest tipus al barri, que el consistori no veu especialment significatives tenint en compte la reposició global de mobiliari urbà en el conjunt de la ciutat, si bé no ha facilitat dades globals.
Segons han informat veïns de la zona a Europa Press, els lladres serren o descargolen les baranes, "en ocasions a plena llum del dia i vestits amb armilles reflectores fingint ser treballadors municipals".
Un dels carrers afectats és Via Favència, on s'han refet fa poc diversos trams de barana que separen la vorera de la calçada o serveixen de suport en escales en el tram entre la Rambla del Caçador i la de Guineueta Vella --ja al barri de la Guineueta--.
Segons l'Ajuntament, el 2011 es va decidir com a mesura dissuasòria començar a instal·lar en alguns punts baranes d'acer galvanitzat, en comptes de les d'acer inoxidable, ja que aquest primer material "té menys valor al mercat i és menys atractiu davant del vandalisme".
Paral·lelament, s'han robat 40 dels 91 elements antibolcada que Barcelona va instal·lar des del novembre del 2011 en contenidors de zones de muntanya, en una prova pilot que volia evitar que els senglars els tombessin per buscar menjar.
Cadascun d'ells val 680 euros, de manera que la seva pèrdua ha suposat al consistori un cost de 28.000 euros, i ara s'està buscant un mecanisme alternatiu o d'un altre material que no sigui atractiu per als pispes a la recerca d'oportunitats.
CAMBRES EFECTIVES A ALCARRÀS
Les càmeres de videovigilància han donat bons resultats a Alcarràs (Lleida), on l'alcalde, Miquel Serra, va optar el maig per instal·lar-ne una quinzena, que van costar uns 10.000 euros, per lluitar contra les destrosses que cada any costaven a l'Ajuntament uns 70.000 euros.
Distribuïdes en parcs i carrers del poble, des que les va instal·lar l'Ajuntament ha reduït les despeses en reposició o reparació del mobiliari urbà en un 50%, segons ha explicat l'alcalde a Europa Press.
Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ha començat a identificar el cablejat elèctric públic amb un esprai que impregna petites nanopartícules només visibles sota llum ultraviolada que permet identificar la procedència del material sostret.
És una mesura sobretot dissuasòria, ja que també s'han col·locat cartells i adhesius que adverteixen que és cable marcat, amb el qual esperen evitar aquests robatoris: només l'any passat es van robar 8,8 quilòmetres de cable amb un cost de 125.000 euros per al consistori.
El sistema ja l'apliquen municipis gironins, i el barceloní de Sant Just Desvern marcarà tapes de claveguera o bancs amb una solució reactiva als raigs ultraviolats, ja que el consistori gasta entre 2.000 i 6.000 euros anuals per reposar mobiliari robat.