Els cursos es volen impartir a la capital catalana per experts de la ciutat
BARCELONA, 10 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona destinarà mig milió d'euros en dos anys al Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat) per formar tècnics municipals en planificació urbana d'acord amb l'experiència de Barcelona, camp que en alguns llocs del món sembla "extraterrestre", segons el director executiu del programa, Joan Clos.
L'alcalde, Xavier Trias, i Clos, que també és exalcalde de la ciutat i subsecretari general d'ONU-Habitat, han signat aquest dijous el conveni que fixa l'aportació, i suposa un pas més en el reconeixement del programa de les Nacions Unides a la tasca de Barcelona en regeneració urbana després que fos escollida seu de la Global Water Operators Partnerships Alliance (Gwopa).
Després de la firma, Clos ha ressaltat que l'ONU té com a repte "la recuperació ordenada del planejament urbà", cosa desconeguda en molts països emergents o en desenvolupament, en un moment en el qual mai abans s'havia donat una urbanització tan accelerada de continents, cosa que provoca falta de serveis urbans i assessorament jurídic.
Ha posat d'exemple les necessitats de planificar les clavegueres --camp en el qual ha subratllat l'empremta de la marca Barcelona-- en països on s'estan creant macrourbanitzacions en llocs "inadequats" i fins i tot sense coneixement de les seves condicions hidràuliques, el que està motivant accidents massius amb desgràcies per malalties i no separar aigües netes i brutes.
Clos ha detallat que la formació la faran tècnics de Barcelona, si pot ser en la mateixa capital catalana, i ha explicat que sobre la meitat de l'aportació es destinarà a Àfrica, que és on hi ha més necessitat, mentre que l'altra es dividirà a parts iguals entre Sud-amèrica --especialment el Carib-- i el sud d'Àsia.
En concret, de països asiàtics ha citat Les Filipines, Cambodja i Bangla Desh, ressaltant que treballen molt amb aquest continent i a Àfrica, on ha subratllat que el 65% de la població urbana viu en barraques, fet que suposa uns 350 milions de persones, mentre que en parts d'Àsia en algunes zones també ho fan entre un 30% i 40% de ciutadans.
Ha precisat que una barraca acostuma a ser una sola habitació de 8-9 metres quadrats amb un llit i un forn, però sense lavabo ni distribució d'aigua, que els seus habitants han d'anar a buscar fora de casa, en latrines públiques o fonts públiques, i ho ha contraposat a altres parts del món: "Estan molt allunyades de l'experiència quotidiana de la nostra societat malgrat la crisi".
TRIAS: BARRAQUISME, "PREHISTÒRIA"
El responsable del programa de l'ONU ha agraït a Barcelona la seva aportació malgrat la crisi, i Trias, que quan estava a l'oposició va coincidir amb Clos a l'Ajuntament, ha recordat que la capital catalana sempre ha estat oberta al món i ha tingut voluntat de ser "referent" amb el seu model de ciutat, rememorant les seves transformacions, com l'olímpica.
Per a Trias, el barraquisme a Barcelona "sembla de la prehistòria", i ha apostat per col·locar plaques que recordin els episodis que es van donar al Somorrostro, el barri de Pequín, el Camp de la Bota i la muntanya de Montjuïc; en paral·lel, ha defensat que l'urbanisme no pot seguir plantejant-se d'acord amb les plusvàlues, i que ha de ser sostenible.
