Vol pactar amb les elèctriques que siguin "coresponsables" a evitar talls
BARCELONA, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona enviarà la setmana que ve cartes a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) per a la cessió obligatòria de 400 dels pisos buits que té a la ciutat --la llei catalana d'Emergència Habitacional preveu que es pugui obligar a aquesta cessió--; si no els cedeix en un mes, recorrerà a la via judicial.
És una decisió que recull una mesura de govern que es presentarà divendres en el ple municipal, ha anunciat aquest dilluns l'alcaldessa Ada Colau en roda de premsa amb la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, i el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner.
Colau ha destacat que requeriran la Sareb perquè és l'entitat que acumula més pisos buits a la ciutat --562 dels 2.591-- i "no és raonable" en la negociació.
L'alcaldessa ha detallat que la Sareb planteja cedir pisos durant tres anys --Colau creu que haurien de ser un mínim de cinc--, que l'Ajuntament els rehabiliti i que, a més, pagui un mínim de 175 euros de lloguer, s'habitin o no.
Ha destacat que el Govern municipal prioritza el diàleg i arribar a un acord amb l'entitat, però no acceptarà que el consistori rehabiliti els pisos perquè, després de tres anys, la Sareb pugui especular amb aquests pisos: "Volem arribar a acords per les bones, però si no es pot per les bones, ho farem a través de la llei".
"Portem quatre mesos de bones paraules i diàleg, però tenim pressa i no podem esperar", ha dit Colau, que confia que la Sareb i l'Ajuntament evitin la via judicial amb un conveni, els criteris del qual vol estudiar amb altres municipis com Madrid i Saragossa, i abordar l'assumpte també a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'article 7 de la Llei d'Emergència Habitacional i Pobresa Energètica --aprovada al Parlament després d'una ILP de la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica-- preveu que l'administració pot resoldre la cessió obligatòria de pisos per tres anys per incorporar-los al fons d'habitatges de lloguer per a polítiques socials.
ACORD AMB BANCS
Colau confia a pactar convenis durant les pròximes setmanes amb aquesta i altres entitats i fons d'inversió propietaris dels 2.951 pisos que hi ha a Barcelona buits des de fa més de dos anys.
La Sareb i altres nou entitats sumen gairebé 2.000 d'aquests 2.951 pisos: BBVA (510 pisos), Anticipa (210), CaixaBank (135), Unnim (120), Santander (111), Bankia (110), Banc Popular (90), Hipocat (80) i Criteria (70), segons el Registre de Pisos Buits de la Generalitat.
Preguntada pels periodistes, ha dit que l'Ajuntament no descarta deixar de treballar amb algunes d'aquestes entitats si no col·laboren: "Voldríem arribar a acords en positiu a favor de tots i començar per les famílies, però si grans entitats que col·laboren amb l'Ajuntament no tenen aquesta voluntat, existeix aquesta possibilitat".
Laia Ortiz ha afegit que el Govern municipal es va reunir la setmana passada amb operadors jurídics per plantejar un nou conveni sobre desnonaments i llançaments, ja que l'actual avisa que se'n produiran amb poc marge per intervenir --habitualment, una setmana abans--.
NOVES MULTES
El regidor d'Habitatge ha recordat que l'Ajuntament ha interposat 12 multes coercitives a grans forquilles de pisos buits --deu han estat recorregudes, una és d'un pis 'ocupat' i una altra no s'ha pagat, per la qual cosa la setmana que ve se li imposarà una segona sanció de 10.000 euros--, i que en tramita 11 més, segons Colau.
El gerent d'Habitatge, Javier Buron, ha ressaltat que actualment hi ha 31.000 demandants d'habitatge a la ciutat, dels quals 7.000 estan en contingents per necessitats especials, i hi ha uns 70 casos d'especial urgència.
Montaner ha explicat que a Barcelona existeixen uns 10.400 habitatges protegits, dels quals 6.400 estan gestionats pel Patronat Municipal d'Habitatge, i al voltant de 300 es troben en rotació per diverses raons.
Sobre l'allotjament de refugiats, Colau ha garantit que es buscaran solucions extraordinàries i complementàries per atendre'ls, "en cap cas suposaran una competència de recursos" amb les persones que ja viuen a Barcelona i requereixen atenció, que ha assegurat que no percebran cap canvi en els serveis socials.
POBRESA ENERGÈTICA
Ortiz ha destacat que l'Ajuntament es reunirà la setmana que ve amb empreses subministradores d'electricitat per elaborar un nou conveni que prevegi la "coresponsabilitat" de les companyies i que evitin el tall de subministraments --l'actual preveu que aquestes avisin el consistori dels casos de pobresa energètica i que aquest es faci càrrec de les factures per evitar talls--.
A més, posarà en marxa un servei en fase pilot en els districtes de Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu per intervenir amb les subministradores, proporcionar assessorament energètic, gestionar conflictes per impagaments i detectar els riscos de la pobresa energètica, que s'emmarcarà en la seva aposta per prevenir la pobresa energètica.
També impulsarà una campanya de comunicació per donar a conèixer als ciutadans les ajudes de pobresa energètica, que s'han incrementat un 188% del 2011 al 2014, i que han passat de 1.339 ajudes el primer any a 4.032 l'any passat, mentre que fins a principis d'octubre s'han atorgat 3.977, per un import de 613.227 euros.
El Govern municipal ha acordat constituir una Unitat de Prevenció de l'Exclusió Residencial i la Pobresa Energètica, que treballarà de forma coordinada amb els serveis socials i tindrà un equip transversal que tindrà previsiblement 20 membres en uns dos anys.
