BARCELONA, 9 Set. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha augmentat les ajudes al lloguer i ha assumit tot el pressupost, inclòs el que correspondria a la Generalitat, i ha imposat les 12 primeres sancions a entitats financeres per tenir durant més de dos anys habitatges buits, ha anunciat aquest dimecres l'alcaldessa, Ada Colau.
En roda de premsa al costat del regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, Colau ha destacat que prioritzen la via del diàleg amb els propietaris i les entitats, però que l'Ajuntament utilitza "tots els seus mecanismes per mobilitzar" pisos buits, incloses les sancions, que es van aprovar en el mandat anterior de l'exalcalde Xavier Trias d'acord amb peticions de plataformes com la PAH, de la qual Colau va ser portaveu.
Ha assegurat que s'havien obert expedients sancionadors però que "la seva aplicació havia quedat parada", i ha concretat que set de les 12 sancions s'han imposat a la Societat de gestió d'actius procedents de la reestructuració bancària (Sareb); quatre al BBVA i una al Banc Sabadell.
Les entitats hauran de pagar els 5.000 euros i mobilitzar els pisos buits en el termini d'un mes i, si no ho fan, se'ls interposarà una sanció de 10.000 euros, que ascendirà a una altra d'entre 15.000 i 18.000 si continuen sense posar els pisos a disposició dels ciutadans després d'un altre mes.
INCREMENT D'AJUDES
Colau ha ressaltat que han incrementat el pressupost de les ajudes al lloguer de sis a set milions d'euros i que han canviat els criteris perquè també se'n puguin beneficiar les famílies sense cap ingrés --cosa que abans no ocorria i que Colau ha qualificat de "paradoxa"--, mesura que calculen que podrà arribar a unes 1.600 famílies.
L'alcaldessa ha assegurat que la Generalitat hauria de cobrir el 60% de les ajudes, mentre que l'Ajuntament hauria d'assumir el 40% restant, però que "en la mesura que la Generalitat no està fent front a aquest compromís, l'Ajuntament cobrirà el 100%".
Ha dit que la Generalitat haurà de complir amb la seva part, i ha ressaltat que les ajudes "no són una despesa per a l'Ajuntament, sinó una inversió", perquè si les famílies es queden sense habitatge per no poder pagar el lloguer, les despeses són més elevades, i perquè es garanteix que els propietaris dels pisos cobrin.
TEMPTEIG I RETRACTE
L'Ajuntament destinarà 3,5 milions d'euros a la compra i rehabilitació d'habitatges, i ha comunicat a la Generalitat la seva voluntat d'exercir el dret de tempteig i retracte sobre 17 habitatges per destinar-los a lloguer social, set dels quals previsiblement passaran a ser propietat municipal en un mes, i seran comprats i rehabilitats per un màxim de 80.000 euros cadascun.
Per cadascun dels set pisos --tres dels quals són a Nou Barris, dos a Sant Andreu, un a Sants-Montjuïc i un altre a Horta-Guinardó--, Montaner ha instat la Generalitat a adquirir-ne un altre, i ha afegit que, si no té fons per fer-ho, els incorpori "al deute del Govern (català) amb la ciutat".
Colau ha destacat que el seu Govern municipal ha portat a terme "100 dies de diàleg, i cal passar a 100 dies d'acord i fets en els quals se signin convenis i es concretin resultats", entre ells n'ha destacat un amb la Sareb, amb qui preveu tancar aviat un conveni per a un centenar de pisos i amb la qual està ultimant un acord per a tres més.
8.000 HABITATGES
El Govern de Colau té com a objectiu generar 8.000 habitatges socials en aquest mandat, 4.000 mitjançant pisos buits i rehabilitacions, i 4.000 de nova construcció, la meitat dels quals els portarà a terme l'Ajuntament, i l'altra meitat a través de cooperatives, entitats i empreses.
L'alcaldessa ha assegurat que reactivaran la construcció a solars disponibles per generar 1.000 habitatges socials d'iniciativa pública municipal, i ha ressaltat que el seu objectiu és que la gran majoria dels que es posin a disposició dels ciutadans durant el mandat siguin de lloguer social i no de compra.
Montaner ha criticat que "la producció d'habitatge protegit a Barcelona va quedar parada els últims tres anys per voluntat política a l'últim mandat", i ha assegurat que entre el 2002 i el 2011 se'n generaven prop de 1.000 a l'any, i que a l'anterior mandat se'n van produir uns 300 anuals de mitjana.
Tant ell com Colau han lamentat que l'habitatge públic a la ciutat representi prop d'un 1% del parc habitacional --a Europa la mitjana és d'un 15%--, i han recordat que a la província de Barcelona es produeixen uns 1.000 desnonaments al mes, i que a la ciutat es calcula que se'n produeixen 2.000 cada any de famílies vulnerables.
