Vol reunir-se amb Cunillera la setmana vinent i reclama a l'Estat almenys 5,5 milions de 2018
BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
El dispositiu conjunt entre la Creu Roja i l'Ajuntament de Barcelona ha atès en les últimes dues setmanes a 465 persones migrants provinents de les costes d'Andalusia, i que havien creuat l'estret de Gibraltar en pastera, han explicat en roda de premsa aquest divendres els tinents d'alcalde Laia Ortiz i Jaume Asens.
D'entre les 465 persones --404 homes, 22 dones i 39 menors--, 27 han estat allotjades en dos equipaments municipals cedits temporalment a Creu Roja, que sumen 172 places, i el dispositiu d'acolliment s'ha pensat per fer una primera atenció d'emergència i oferir cobertura sanitària, suport psicosocial, orientació legal i manutenció, places que se sumen a les quals té Creu Roja regularment a la ciutat.
La gran majoria originàries de països d'Àfrica subsahariana, com la Costa d'Ivori, Guinea Conakry, Gàmbia, el Camerun, Libèria i Sierra Leone, que inclouen llocs en conflicte --cosa que no ocorria fins fa pocs mesos--, han explicat al costat del coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, i el de Creu Roja Barcelona, Ramon Jané.
En l'atenció es prioritza l'acolliment d'aquelles persones en situació d'alta vulnerabilitat que presenten un risc més important, com són menors, dones i persones malaltes. L'equip humà del dispositiu d'acolliment d'emergència el formen unes 200 persones entre personal laboral i voluntariat de la Creu Roja, i se centra en la redistribució de les persones que arriben als centres.
Quan les persones migrants reben atenció en arribar a les costes andaluses, manifesten si volen anar a alguna ciutat en la qual tenen xarxes de contactes i se'ls trasllada --encara que amb ordre d'expulsió--, forma en la qual han arribat les 465, de les quals 267 s'han quedat en centres.
La resta no s'han quedat en centres perquè han decidit no fer-ho en disposar de contactes o en voler-se desplaçar altres llocs i, dels 267 que van accedir als centres, la meitat ja els han abandonat després d'uns dies, han explicat els responsables de la Creu Roja de Catalunya i Barcelona.
EXIGÈNCIES A ALTRES ADMINISTRACIONS
Colau es va comunicar amb la vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, i Asens ha parlat amb la delegada de l'Executiu central a Catalunya, Teresa Cunillera, amb la qual s'han emplaçat a reunir-se la setmana vinent per abordar les demandes de millora financera i el reforç de protocols i coordinació: "No pot ser que arribin autocars a la ciutat i no tinguem informació per poder-nos organitzar", ha asseverat Asens.
Asens ha recordat que l'Ajuntament reclama des de fa mesos les factures del cost de l'acolliment que ha assumit Barcelona --que ha recordat que paguen tots els seus veïns quan no és la seva competència--, que aquest any supera els 5,5 milions d'euros només en l'atenció especialitzada, sense incloure molts serveis.
"L'Estat, si vol apartar-se, que s'aparti, però que ens doni a nosaltres els recursos que rep per fer un treball que no fa", ha exigit Asens, i Ortiz ha explicat que també s'han reunit i han abordat l'assumpte amb la Generalitat i el seu conseller Chakir El Homrani i que esperen concrecions sobre places, ha dit Ortiz.
EQUIPAMENTS MUNICIPALS
El 17 de juny es va obrir el Centre d'Acolliment Nocturn d'Emergències (CANE), amb capacitat per 72 persones, per un període inicial de dues setmanes --fins al 30 de juny--, i davant la previsió que l'arribada de migrants sigui sostinguda durant l'estiu, l'Ajuntament i la Creu Roja han decidit prorrogar l'acord i mantenir-lo obert al juliol i agost.
El Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb) també ha obert 100 places per allotjar d'urgència a aquestes persones, i el consistori cerca equipaments perquè, una vegada superada aquesta primera fase, el Cuesb pugui seguir disponible per complir amb el seu paper d'equipament d'emergència que té assignat.
A més del dispositiu d'emergència, l'Ajuntament garanteix amb recursos propis l'allotjament a més de 200 persones cada nit, la majoria de les quals són famílies en situació de vulnerabilitat amb menors, i fins a aquest mes i maig, el Servei d'atenció a les persones immigrades, emigrades i refugiades (Saier) ha atès 8.500 persones, de les quals 3.589 són sol·licitants d'asil i 780 són menors d'edat.
