Actualitzat 13/04/2025 10:48

Barcelona amplia el programa de lectura Menja Llibres a set centres més i arriba a 540 alumnes

Un grup d'alumnes en un dels tallers del programa Menja Llibres, a l'escola Marta Mata del districte de Nou Barris
EUROPA PRESS

Rabell afirma que aquest i altres programes contribueixen a reduir l'abandonament escolar en un 8,1%

BARCELONA, 13 abr. (EUROPA PRESS) -

L'Ajuntament de Barcelona ampliarà al curs vinent el programa Menja Llibres, que des del 2021-22 treballa amb alumnes de segon i tercer de primària per fomentar la lectura en català, i que aterra ara a set centres educatius del districte de Ciutat Vella, per completar l'oferta de Nou Barris, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Martí, i arribar a cobrir fins a 540 places.

La consolidació d'aquest programa, pensat per reforçar les competències bàsiques en l'àmbit lector i l'expressió oral, s'emmarca en la nova edició del Pla de Barris 2025-28, que l'Ajuntament va presentar fa unes setmanes i que preveu 315 actuacions i 300 milions d'euros.

Durant l'activitat, els educadors escullen un llibre per treballar-lo com a lectura comuna, introdueixen diferents dinàmiques per interpretar-lo i comentar-lo i, posteriorment, els alumnes dediquen un espai a la lectura personal amb el llibre que prefereixin; a més, un cop al mes visiten la biblioteca més pròxima per conèixer com funciona i familiaritzar-se amb aquesta mena d'equipaments.

VALORACIÓ POSITIVA

En unes declaracions a Europa Press, el regidor d'Educació, Lluís Rabell, ha afirmat que aquest programa, juntament amb d'altres relacionats com el Prometeus i Extra Extra, han ajudat a reduir l'índex d'abandonament escolar des del 2016 als barris que se n'han pogut beneficiar, amb un descens del 8,1% respecte a altres zones de la ciutat.

"Aquest conjunt d'actuacions han jugat un paper rellevant", assegura Rabell, que afegeix que la valoració és molt positiva, textualment, i que per això l'executiu ha decidit ampliar el Menja Llibres a set centres més.

POTENCIAR EL CATALÀ

Segons la coordinadora dels centres educatius de Nou Barris on es duu a terme el projecte, Anna Ruiz-Tagle, l'escola té un paper fonamental per fer una primera selecció dels alumnes que tenen "certa sensibilitat" per agafar un llibre, cosa que per a ella suposa una situació òptima per poder desenvolupar l'activitat.

A més, assegura que una de les "màximes" del Menja Llibres és potenciar el català, ja que segons ella com més idiomes aprenguin els nens, més riquesa cultural i oportunitats laborals i professionals obtindran en el futur.

ÚS SOCIAL DEL CATALÀ

Sobre aquesta qüestió, Rabell considera que la diversitat d'orígens de les famílies dels participants del programa obliga a proposar una llengua compartida, en aquest cas el català, i afegeix que l'àmbit escolar ja treballa per ensenyar l'idioma, i per potenciar l'ús social s'ha d'acompanyar de polítiques públiques.

"El repte polític d'afavorir l'ús social del català és més ampli. Hem d'atendre la seva incidència als mitjans de comunicació i a les xarxes de producció cultural i audiovisual", explica Rabell, que afegeix que el Menja Llibres també ajuda a la socialització en català entre els alumnes i les seves famílies.

"MASSA PANTALLA"

Un altre dels avantatges que subratllen és que, un cop dins, els alumnes se centren en la lectura i en busquen la part més atractiva, un fet que fins i tot genera llista d'espera en el cas de l'Escola Marta Mata, constata una de les educadores del projecte, Laura Díaz.

"Les famílies et fan saber que a casa hi ha massa pantalla. És la manera perfecta perquè els fills adoptin un hàbit lector i vagin a la biblioteca", explica Díaz.

A TOTS ELS CENTRES

De moment, només se'n poden beneficiar centres d'alta i màxima complexitat a districtes on actua el Pla de Barris, però Rabell reconeix que l'executiu "té en el radar" estendre'l a la resta de la ciutat.

Des del projecte, Ruiz-Tagle afirma que el programa s'hauria de desplegar a tots els centres educatius, i Díaz afegeix que seria convenient no diferenciar la renda per càpita dels districtes: "La classe alta potser tampoc va de manera recurrent a la biblioteca", conclou.

Contador