BARCELONA 20 maig (EUROPA PRESS) -
Barcelona alberga en els seus carrers "com a mínim" 500 alimentadors de coloms, capaços de mantenir una població estable de 270.000 exemplars i posar en escac les polítiques municipals dissenyades per reduir les molèsties que causa una espècie que en diversos punts de la capital catalana té la consideració de plaga.
Per aquesta raó, tot i haver reduït a la meitat la població de coloms a la ciutat des de les 256.000 que es van detectar a l'últim cens del 2006, l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha estudiat el fenomen i ha portat a terme proves pilot per limitar l'impacte d'aquestes conductes, han explicat a Europa Press el responsable del servei de control de plagues de l'Agència, Víctor Peracho, i el tècnic especialista en ornitologia Tomás Montalvo.
"La intervenció puntual amb únicament captures no condueix a res", ha assumit Peracho, ja que els coloms serien capaços de tornar a colonitzar en només dos o tres anys nínxols en els quals han patit retrocessos poblacionals severs, sobretot a causa de l'abundància de menjar als carrers.
L'ASPB ha explicat que les proves pilot portades a terme al districte de l'Eixample han aconseguit reduir el nombre de coloms en un 52% i a Sant Andreu en un 40%, gràcies a combinar captures amb el desplegament als carrers de desenes d'informadors, formats per detectar focus i per abordar la gent que es dedica a donar menjar a aquests ocells.
Per aquesta raó, distingeix entre dos tipus d'alimentadors, aquells que només donen menjar de manera esporàdica i que una vegada contactats entenen el problema i abandonen aquest hàbit, i els que donen menjar de manera habitual, que són els que constitueixen el "problema".
El perfil més comú és el d'una dona de més de 65 anys, amb un nivell socioeconòmic baix, que viu sola i que té l'afició de donar menjar a aquests ocells com activitat diària, per la qual cosa "organitzen el seu dia a dia en funció dels coloms", aconseguint menjar i seguint una ruta preestablerta.
Tot i que els serveis de neteja de la ciutat aconsegueixen retirar part de l'aliment disponible, l'actuació d'aquests alimentadors aconsegueix fidelitzar múltiples nuclis d'aus, que es reparteixen per tota la ciutat.
L'ASPB ha convocat un nou concurs públic per valor de 60.100 euros per capturar uns 28.000 coloms a la ciutat abans que finalitzi l'any, el segon d'aquest tipus després del convocat l'abril del 2010 i que va suposar llavors la captura de 65.000 aus, el que va originar llavors la protesta d'entitats ecologistes per entendre que l'Ajuntament matava animals de manera deliberada.
PROBLEMES D'ADAPTACIÓ
L'abordatge de la situació dels alimentadors requereix de la col·laboració d'entre tècnics, Guàrdia Urbana i serveis socials i sanitaris, ha destacat Montalvo, ja que existeixen altres problemàtiques que hi van associades, com malalties mentals, i s'han donat casos de "sabotatges" al treball municipal.
Entre ells, els tècnics han detectat canvis de conductes com distribuir l'aliment de matinada, evitant la vigilància, i fins i tot trencar les xarxes quan s'estan fet captures.
Com a exemple, Montalvo ha explicat que van detectar el cas d'una dona a la plaça Can Rosés de Sants que es gastava setmanalment 200 euros en menjar per a ocells --arròs, pa i pipes-- i que, tot i haver rebut diferents sancions, havia fidelitzat 700 coloms que acudien a menjar cada dia a la mateixa hora.
L'ASPB ha realitzat un estudi que xifra en 1,25 milions d'euros el cost que tindria el desplegament simultani a tot Barcelona de 50 informadors de carrer, el que ajudaria a mantenir la població de coloms en una xifra estable.
