BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
La companyia Lindisfarne Investment, pertanyent al grup multinacional francès AXA Real Estate, ha ofert 107 milions d'euros per obtenir l'edifici Torre Telefónica, de manera que s'ha convertit en la millor oferta econòmica que s'ha presentat al concurs públic organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).
Un total de 66 companyies es van interessar per aquest immoble, de les quals 60 eren estrangeres, i tres van presentar oferta, si bé la tercera va quedar descartada per considerar-se incompleta, ha informat el CZFB aquest dilluns en un comunicat.
La segona proposta l'ha presentat Ibrahim Hassan Al Asmakh, de Qatar, que ha ofert 100 milions d'euros, i tant aquesta oferta com la d'AXA complien amb els requisits, entre els quals destaca la presentació d'un aval de 24 milions d'euros.
En concret, l'oferta d'AXA supera en un 9% el preu de sortida que ha plantejat el CZFB el maig, 98,5 milions, i la Torre Telefónica és la segona subhasta pública d'actius que ha realitzat l'entitat aquest any després de la venda a Recober Inversions de l'edifici del Banc de Sang i Teixits per 38,2 milions.
El Consorci destinarà la suma que aconsegueixi per la Torre Telefónica a reduir l'endeutament financer i a inversions en operacions estratègiques, com la millora del polígon industrial de la Zona Franca i altres operacions immobiliàries.
El CZFB de Barcelona va construir la Torre Telefónica perquè la multinacional presidida per César Alierta comptés amb una nova seu corporativa a Catalunya, i l'edifici està llogat a Telefónica fins al 2060, un contracte de lloguer que se subrogarà ara al comprador d'aquesta torre, de 24 plantes amb uns 34.000 metres quadrats construïts.
En els dos últims anys, el Consorci ha sanejat els seus comptes ajustant la despesa un 20% --les despeses propis es van reduir nou milions en dos anys--, reduint el seu deute financera i a través de la reactivació comercial del polígon, ja que la crisi immobiliària va obligar al CZFB a reajustar el valor dels seus actius per uns 40 milions d'euros i, després de dos anys de pèrdues, l'entitat va tornar a beneficis el 2013.
