Actualitzat 01/12/2014 11:26

Augmenta la violència i la conflictivitat a les aules

Violencia en las aulas
Foto: THINKSTOCK

MADRID, 1 (EUROPA PRESS)

L'augment de la violència i la conflictivitat a les aules és un dels principals problemes existents en l'educació actualment. Cada dia, l'alumnat està exposat en el seu entorn quotidià a situacions violentes i aquesta violència és projectada a l'aula cap als seus professors i companys amb l'objectiu de marcar davant seu una posició de superioritat.

   Ara, segons publica l'últim Informe Anual del Defensor del Professor, la conflictivitat i la violència a les aules han augmentat, després d'uns anys en els quals aquest problema s'havia reduït.

FACTORS CLAU DE L'AUGMENT

   Aquest augment de la violència i la conflictivitat a les aules és el resultat de diversos factors que han canviat de manera progressiva el rol de professors, pares i alumnes dins del centre escolar:

   1.  Les retallades econòmiques. La crisi i, de retruc, les retallades econòmiques, han tingut una incidència directa sobre l'increment d'alguns conflictes i alhora han paralitzat els avenços en la convivència a les aules.

   2.  Hi ha hagut un descens del nombre de professors (25.000 menys) i un augment del nombre d'estudiants (328.000 més), que fa més difícil mantenir la disciplina a l'aula.

   3.   Reducció dels programes de suport i compensació. La desaparició de les ajudes per material escolar i menjador a les famílies, entre d'altres, han provocat que el malestar dels pares es tradueixi en un empipament amb el col·legi i més concretament amb el docent.

   4.  Impossibilitat que les baixes laborals es puguin substituir abans de 10 dies. Aquest retard moltes vegades provocarà que els alumnes no tinguin prou control i quedin a càrrec de professors que no són docents de la matèria i que, moltes vegades, no coneixen de primera mà els alumnes ni la seva problemàtica particular.

AUGMENT DE LES CONDUCTES AGRESSIVES

   Les dades de l'informe han destacat un augment lleu en les conductes agressives dels alumnes cap al professor i els companys (14% de les denúncies), de les agressions entre els estudiants (7%), dels insults (14%) i dels problemes que tenen els mestres per fer classe (25%).

   A més, alguns professors (28%) han destacat que no només els alumnes són els causants de les situacions de persecució sinó que també, en aquests últims anys, han augmentat els casos en els quals els propis pares amenacen els professors, posen denúncies i presenten falses acusacions per desacreditar-los en favor dels seus fills. Un comportament que correspon a la forma incondicional en què actualment els pares defensen els seus fills, sense reflexionar prèviament sobre si el comportament dels nens ha estat el més adequat, i així els transmeten, amb l'exemple, que la idea d'agredir un professor és un comportament completament vàlid.

AUGMENTA EN LES EDATS MÉS PRIMERENQUES

   A més de la realitat tan preocupant que indica que els pares són moltes vegades els protagonistes d'aquestes expressions violentes, existeix un altre indicador d'alarma: l'edat a la qual es produeixen les agressions. Així, progressivament  es pot observar com la conflictivitat s'està produint cada vegada en edats més primerenques, i hi ha hagut més denúncies a Primària (el 40%) que no pas a Secundària.

LES XARXES SOCIALS, UNA ARMA DE DIFAMACIÓ

   D'altra banda, difamar i insultar a través de les noves tecnologies s'ha convertit en un altre recurs per a l'adolescent.  Ara, els fòrums d'Internet, els grups de WhatsApp i les xarxes socials s'utilitzen, entre altres coses, per atemptar contra professors i alumnes. A més, segons assenyalen els docents, en ocasions són els mateixos pares els encarregats de fomentar grups en què es qüestiona tot el que fa el professor.

   Pel que fa a aquest aspecte, el Defensor ha assenyalat que en els últims anys s'ha produït una "relaxació en el compliment dels decrets de convivència", per part dels directors dels centres i fins i tot pels professors. D'alguna manera, l'autoritat del professor s'ha vist relegada a un segon pla. El que abans era una autoritat abonada pel director del col·legi, l'administració i els pares, ara és una autoritat adaptada a les circumstàncies.

AUGMENTA LA DEPRESSIÓ ENTRE ELS PROFESSORS

   Alhora que s'ha registrat un increment de la violència a les aules, també han augmentat els casos d'ansietat i depressió entre els professors, de manera que han pujat en aquests tres últims cursos d'un 4 a un 10%. Concretament, el Defensor del Professor va registrar l'any passat un total de 3.345 trucades (entorn de 10 diàries) que segurament no representen la totalitat de professors que realment tenen problemes a les aules. Expliquen que no és un fenomen generalitzat, però tot i així és preocupant perquè suposa un canvi de tendència.

   En un intent per prendre mesures que millorin la situació del professor davant d'alumnes i pares, la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) ha atorgat per primera vegada al professor la condició d'autoritat pública. Tot i això, aquesta mesura és considerada pels docents com a insuficient i reclamen un reglament que reguli aquestes situacions, un suport més gran per part de les autoritats, i una formació per als docents enfocada a la resolució d'aquest tipus de conflictes.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés