BARCELONA, 19 abr. (EUROPA PRESS) -
El programa de la Diputació de Barcelona per combatre la pobresa energètica amb auditories i intervencions en llars impulsat el 2017 han estalviat a les famílies participants 225 euros anuals de mitjana, un 17,7% del consum global, fins a un total de 370.637 euros.
La vicepresidenta quarta de la Diputació i responsable de l'àrea d'Atenció a les Persones, Meritxell Budó, ha detallat en roda de premsa aquest dijous que el programa compta amb un pressupost d'un milió d'euros per a dos anys --2017 i 2018--, i que la voluntat de la corporació és donar continuïtat a la lluita contra la pobresa energètica.
Al costat del president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni, Budó ha destacat que el 2017 es van realitzar 1.540 auditories energètiques en 212 municipis, i que preveuen aquest any dur a terme altres 1.600.
El programa treballa per millorar l'eficiència energètica dels habitatges per promoure l'estalvi, intervenir en les llars i acompanyar a les famílies en la realització de tràmits, i inclou visites al domicili d'especialistes i tècnics, també per analitzar la vulnerabilitat de les famílies, que accedeixen al programa mitjançant serveis socials dels municipis.
Saldoni ha defensat que el programa actua de forma global en lloc de realitzar assignacions directes de diners i pagaments de factures: "No és un pegat, sinó que és una solució que pot servir a més llarg termini", reduint la despesa millorant l'eficiència i els contractes, la qual cosa redueix la despesa.
Ha destacat que l'associació, la Diputació i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) van elaborar una guia sobre el bo social, impulsat pel Govern central, perquè era un "trencaclosques", i ha criticat que s'impugnés la Llei 24/2015 d'emergència habitacional i pobresa energètica, en part pel rebuig d'empreses subministradores i els bancs, segons ell.
18.000 ELEMENTS INSTAL·LATS
El programa ha inclòs la instal·lació de 18.000 elements d'eficiència energètica --com 8.000 bombetes LED, 2.520 elements d'aïllament i 2.560 d'estalvi d'aigua-- i també 5.218 actuacions per optimitzar els contractes de subministrament, incloent la tramitació del bo social, canvis de tarifa, ajustos de potència i canvis de subministradora, entre d'altres.
L'estalvi econòmic en les factures d'electricitat ascendeix fins al 18,1%, amb 135 euros anuals per llar, major en els quals entren al programa amb una despesa més elevada (22%) menor en els quals ja ho tenien des de l'inici més reduït (9%).
L'estalvi suposa també una reducció de les emissions de CO2 de 449 tones anuals, equivalent al consum de 121 llars a l'any, ha assenyalat Budó, que ha explicat que l'estalvi més elevat assolit en les llars és en l'àmbit elèctric.
La previsió d'estalvi econòmic pel consum d'aigua mitjà ascendeix fins al 21% --58 euros anuals--, mentre que, en les factures de gas, l'estalvi previst és del 12%, la qual cosa representa 56 euros a l'any.
MÉS DONES I 35 ANYS DE MITJANA
El 69% de les persones referents a les llars participants són dones, i un 35% pertanyen a famílies nombroses, que arriben a fi de mes amb dificultats en un 85% i de mitjana tenen 35 anys, mentre que un 15% tenen 65 o més, i un 32% són menors de 15 anys.
El 72% de les famílies participants tenen ingressos bruts anuals inferiors als 9.000 euros --750 euros a l'any--; el 19% té contracte laboral, mentre que el 30% amb edat de treballar està en atur, i el 64% té estudis primaris o inferiors, i menys del 5% té estudis universitaris.
Budó ha destacat que dos de cada tres famílies ateses viuen de lloguer, a causa que els habitatges de propietat compten amb un millor manteniment, i un 41% té humitats o floridura en parets, terra, sostre o fonaments.
MÉS PROBLEMES DE SALUT
Han constatat que la salut de les famílies participants del programa és pitjor que la mitjana catalana, donada la situació de vulnerabilitat: el 80% dels catalans consideren que tenen una bona salut, xifra que baixa al 55% en els participants, que estan ansiosos o deprimits en un 70% dels casos, davant el 15% de la mitjana a Catalunya.
A més, mentre que el 70% dels catalans asseguren no sentir dolors, en els participants la xifra baixa fins al 37%, dades que demostra, segons Budó, que "la situació de vulnerabilitat genera trastorns de salut".
