Publicat 16/7/2020 20:00:28 +02:00CET

Artur Mas admet que el cas Palau va motivar en part la seva renúncia "a tot" políticament

PARLAMENTO DE CATALUÑA

BARCELONA, 16 jul. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha admès aquest dijous que el cas del desfalc del Palau de la Música, que va implicar a CDC, és una de les raons que li va portar a renunciar "a tot" en l'àmbit polític, i a entendre que la seva trajectòria política havia acabat.

"He fet tots els actes de reconeixement i reparació que es poden fer. Potser no els satisfà, però mirin els fets. Quan vaig deixar la presidència del PDeCAT, l'última responsabilitat que em quedava al gener de 2018, un dels motius pels quals ho vaig fer era el cas Palau", ha subratllat en la seva compareixença en la comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament.

Segons Mas, a títol individual ha deixat totes les responsabilitats polítiques en els últims quatre anys, per la qual cosa creu haver assumit qualsevol responsabilitat que li demanin en aquest àmbit: "Políticament he renunciat a tot".

Ha assegurat que va intentar entendre la magnitud del que suposava el cas Palau actuant d'"una forma coherent i exemplar, i la millor manera per fer-ho era aquesta, per perjudicar el menys possible als qui havien d'agafar el relleu" del projecte polític.

Malgrat no estar inhabilitat actualment per exercir càrrecs polítics, ha assenyalat que si volgués podria tornar a primera línia, però no és la seva "intenció" perquè quan va decidir deixar tots els seus càrrecs ho va fer amb una visió a llarg termini i no conjuntural, ha puntualitzat.

FUNCIONS ECONÒMIQUES I POLÍTIQUES

Després d'afegir que no pot deixar de ser expresident, ha admès que la sentència del cas, per un desviament de fons de l'entitat musical, no li deixa indiferent i no li agrada, i ha volgut recordar que quan va accedir a la secretaria general de CDC ja estaven separades les funcions econòmiques de les polítiques, i que "potser va ser un error" seu no assumir ambdues responsabilitats.

Una vegada acabat el judici, ha constatat que no consta en el procediment penal en qualitat de res ni li van cridar com responsable llavors de CDC o en altres càrrecs: "No figuro en cap lloc. No he estat cridat com testimoni, com investigat ni se m'ha acusat de res".

També ha reconegut que un partit com a CDC, sobre el qual requeien "sospites d'irregularitats", era necessari reconvertir-ho, i això va portar a la seva desaparició política, la qual cosa ha tingut costos i segurament encara els té, ha apuntat.

Sobre l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, administrador únic del partit entre 2005 i 2010, ha recordat que ha estat condemnat a 3 anys i 6 mesos com a autor d'un delicte de blanqueig de capitals, però que se li va absoldre del de tràfic d'influències.

Segons Mas, si Osàcar ha presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència, és perquè la defensa està convençuda que "si no hi havia tràfic d'influències no hi havia un origen il·lícit de diners, per la qual cosa no se li pot condemnar per blanqueig de capitals".

Sobre CDC, ha assegurat que el partit "no va cometre un delicte com a tal però sí va rebre recursos il·lícits que no hauria d'haver rebut", i per això se li condemna a retornar 6,6 milions d'euros en comissions il·legals cobrades a través del Palau, malgrat que també ho ha portat al TC.

MILLET I MONTULL

"Davant la condemna, els béns per retornar els diners ja s'han posat a la disposició de la justícia, i ara ha de decidir com ho executa", ha precisat l'expresident català, que també ha reivindicat que el Palau de la Música, com a institució, no va ser perjudicada econòmicament per CDC ni per Osàcar i sí pel seu expresident Fèlix Millet i el seu número dos, Jordi Montull, als quals ha definit com a grans delinqüents.

Sobre la base de la sentència, l'expresident de la Generalitat també ha recalcat que CDC i Osàcar no van cometre un perjudici sobre la hisenda pública i "que, a diferència del que es va dir, no va haver-hi sobrecostos ni sobrepreus en les adjudicacions d'obres públiques", i ha exigit investigar com s'adjudica.

També ha demanat a l'oposició que tinguin amb la Casa Real, "com a mínim, la meitat de l'exigència" que han tingut contra ell, en referència a la figura del rei emèrit, i per això els ha reclamat que no passin de puntetes al Congrés i el Senat i obrin una investigació.